Apunts sobre la crisi econòmica a Catalunya en 7 o 10 minuts

Fa un parell de setmanes em van convidar en una taula rodona sobre la Crisi econòmica a Catalunya. Em van donar 7 minuts en la intervenció inicial. Adjunto el que vaig dir, enriquit amb aportacions dels amics Jordi Comas, Eduard Lorda i Dani Cervantes. Potser surten 10 minuts. Comentaris o suggerències benvingudes, de veritat.
*************
Situació actual

Això només acaba de començar:

Construcció – quan s’acabin moltes obres en curs, moltes empreses no començaran de noves: implicacions en atur, en activitat econòmica...; impacte en tota la indústria auxiliar
EREs (p.e. Nissan), contractes que no es renoven: implicacions en consum, hipoteques, empreses auxiliars...
Empreses amb dificultats per accedir a finançament, morositat creixent, menor activitat, menors vendes
...
Crisi desconeguda – no hi ha referents per saber quan durarà ni com resoldre-la
Hem passat una crisi financera. Ara ve la crisi econòmica

Tot això, en un entorn

Sense estat – els estats petits (sempre que estiguin dins la Unió Europea i amb l’euro com a moneda) tenen més capacitat per reaccionar

Espoli fiscal – 10% de la riquesa se’n va cada any i no torna

Estat en contra:

Ministre Sebastián va anar veure cúpula de Renault per parlar de la planta de Valladolid i no va parlar de Nissan, oblidant-se dels treballadors afectats per l’ERE i de les empreses auxiliars que depenen de Nissan
Incompliment del finançament que diu l’Estatut (ja de per sí molt insuficient)
Incompliment de les inversions en infrastructures que es van aprovar en els PGE
És cert que el sector públic té poc marge en aquesta crisi, però en el cas català això s’agreuja per l’actitud de l’estat espanyol. Per tant, cal pensar en solucions per la crisi, però també:

Denunciar als que en aquests moments, entre Catalunya i Espanya, o entre Catalunya i PSOE/PP, no trien Catalunya
Fer pedagogia de la necessitat de tenir un estat propi
Què podem fer?

Accions concretes a curt termini - aplicant però el principi de realitat (moltes coses s’han de fer des de Madrid):

1. Que l’estat funcioni

Pagament ràpid de les factures als proveïdors de l’administració
Retorn ràpid de l’IVA
Eliminar traves administratives i agilitzar els tràmits amb l’administració pública
Que la justícia funcioni, sobretot en la gestió dels processos concursals per evitar que aquests afectin el menys possible a les empreses “sanes”
Atacar i radicalitzar la lluita contra el frau fiscal (però no fer-ho només redoblament les inspeccions sobre els que ja compleixen amb les seves obligacions)
2. Que l’estat s’aprimi

Hi ha massa funcionaris, sobretot en les àrees on s’han transferit competències a les CCAA i s’han mantingut duplicitats
L’estat gasta massa
L’estat a més està obsessionat en ocupar àmbits de la vida pública que és discutible que li corresponguin, tant en el món empresarial com en el privat
3. Que l’estat inverteixi
Hi havia superàvit en èpoques de bonança, ara haurien d’haver inversions contracícliques (i) perquè el país necessita les infrastructures i (ii) per afavorir l’activitat econòmica
Accelerar les licitacions d’obra pública (també la Generalitat)
Incrementar les capacitats d’endeutament de les CCAA i els Ajuntaments
Potenciar les fórmules d’endeutament amb col·laboració mixta públic-privat (p.e. concessions, drets de superfície, etc.)
4. Que els diners arribin a les pimes

OK a ajudar al sector financer, però cal assegurar que la liquidesa arribi a les empreses, especialment a les pimes i a les microempreses
5. Ajudar a les persones – que no paguin la crisi “els de sempre”

Ajudar a les persones que tenen dificultats per pagar la hipoteca (ja sigui perquè van comprar una casa per sobre les seves possibilitats o perquè han perdut la feina) - fer-ho però sense crear un greuge amb els que van ser més prudents p.e. afavorir el canvi de les condicions de préstecs hipotecaris i personals de persones a l’atur o persones amb risc d’exclusió social
Afavorir la reincorporació al mercat laboral dels aturats - potenciar la formació per adults
Ajudar als més dèbils: (i) implantar ja la Llei de Dependència i (ii) vetllar per un bon ús del subsidi de l’atur i combatre possibles fraus
6. Baixar els impostos

Baixar l’IRPF o com a mínim deflactar la tarifa per l’increment d’inflació
Incentius i bonificacions fiscals a les empreses que inverteixin i que s’internacionalitzin
Baixar l’impost de societats per ser competitius al atreure capital estranger
No implementar normatives no complibles i que espanten l’inversió dels països on les lleis es compleixen. Lleis laxes aplicació estricta, enlloc de lleis estrictes i aplicacions laxes
Congelar (o baixar) les taxes municipals (molts municipis són “campions mundials” en impostos)
Apostar decididament pel lloguer
7. Que l’estat aposti (per exemple amb polítiques fiscals i inversió directe) per:
Recerca i innovació
Increment de la productivitat industrial
Turisme, tant de qualitat com de manteniment del turisme actual
Vinculació entre empresa i universitat
Cal lideratge, que no tenim


A nivell estatal, ZP i Solbes no van reconèixer l’existència d’una crisi econòmica, i han fet uns pressupostos de l’estat no realistes (preveuen un creixement del PIB de l’1% el 2009)
A nivell nacional, cal lideratge, fets i paraules
Cal lideratge, que es parli clar, i que es digui clarament:

Que la crisi és i serà molt dura
Que cal treballar dur, fort i, en molts casos, més hores
Que ningú ens regalarà res
Que l’estat no ho pot solucionar tot
Que cal augmentar la productivitat, i també baixar l’absentisme
Que cal ajudar als aturats, però també donar flexibilitat a les empreses
Que cal ajudar al treballador, però també a l’empresari que arrisca
Que ens juguem la posició que ocuparem al món en les properes dècades
Que ens sortirem
Com a conclusió

- Hi ha moltes coses que es poden fer, i que hem d’exigir que es facin
- Hem de pensar en els propers dos anys, però també més enllà:

Cal un estat propi, perquè sinó continuarà la decadència econòmica de Catalunya
Tinguem present que els costos de la dependència són molt més grans que els costos de la independència
- Què passarà?

La millor forma de predir el futur és inventar-lo
El que pugui passar està en les nostres mans