La lògica d'Espanya

Això del finançament, incompliment i retallada de l’Estatut, promeses incompletes, aeroport i humiliacions a dojo té tot el sentit del món: per quin motiu Espanya hauria de complir amb Catalunya? Mirem-ho des del costat espanyol:

“Hi ha uns espanyols, els catalans, que diuen que són espanyols a mitges (alguns diuen que no ho són gens); fem el que fem els espanyols, els catalans sempre estan insatisfets (defensant a més els seus polítics just el contrari – inclòs en temes clau – depenent de si estan al govern o a l’oposició); humiliar-los és gratis a Catalunya (rècord de vots del ZP a les darreres eleccions) i a més suma a Espanya; al final sempre pacten, sempre s’arronsen; i a més tenim la paella pel mànec, la clau de l’aixeta per fer i desfer, les institucions controlades per evitar cap sorpresa. Per què complir? Val més complir amb els espanyols 'de veritat' i, amb els catalans, anar xuclant els seus diners cada any”.

És coherent amb el projecte nacional espanyol: amb totes les eines al seu abast i amb una societat catalana mesella (fins ara), sense capacitat o voluntat de reaccionar de forma unitària, contundent i majoritària contra qualsevol agressió per més forta i reiterada que sigui. Més val complir amb Andalusia o Madrid, que no tenen problemes d’identitat nacional però que alhora no permeten cap agressió a les seves quotes d’autogovern. Espanya metròpoli, Catalunya colònia: amb la colònia, espoli i assimilació desacomplexada.

És l’Espanya federal impossible, davant la qual només tenim dues alternatives: ser bons espanyols o ser bons catalans, però no ser bons catalano-espanyols. Aquest punt intermig no és útil, ja que comporta una assimilació nacional espanyola progressiva sense els avantatges de fer-ho sense cap resistència. Apart, no té sentit: per què els hem de dir als espanyols com s’han d’organitzar? Si els espanyols estan bé com estan, perquè hem d’insistir en que els convé una Espanya federal o confederal? Té un punt il·lògic: l’Espanya que es defensa des del catalanisme no-sobiranista (també dit unionista) depèn dels espanyols, mentre que una Catalunya independent depèn només dels catalans. Em sembla més pràctic convèncer als catalans que convèncer als espanyols.

Jo estic per la independència, però els que no ho estiguin que s’ho plantegin: l’alternativa és una Catalunya independent o una Catalunya espanyola, però no una Catalunya en una Espanya federal que ningú vol a Espanya i que des d’Espanya es veu com una agressió al seu projecte nacional (i que per tant explica i justifica el seu maltracte a Catalunya). És lògica espanyola: posats a ser generós o fer justícia, no fer-ho amb aquells no plenament compromesos amb el projecte espanyol. De fet, posats a ser espanyols, més val proposar eliminar l’estat de les autonomies, ja que aquestes són un desastre des d’un punt de vista econòmic i de responsabilitat fiscal, de creixement desmesurat del sector públic, i d’heterogeneitat de lleis i regulació econòmica.

La propera gran mostra de la lògica d’Espanya (després de l'engany del finançament) serà la retallada de l’Estatut, que demostrarà els límits d’Espanya (amb el govern més amic de la història!), tancant les portes a la possibilitat d’aconseguir més autogovern. Així qualsevol proposta de plantejar una Espanya federal o confederal serà una utopia o una mentida, en funció de la capacitat i honestedat intel·lectual de qui ho plantegi. De fet, la retallada de l’Estatut té tot el sentit del món: per quin motiu hauria de respectar Espanya l’Estatut de Catalunya? Lògica d’Espanya.

Lògica catalana, la solució també està a les nostres mans.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article