Claca final del front de les engrunes

La part positiva és que s’acaba i que retrata a tots plegats. La negativa és que perpetua l’espoli fiscal. L’esperpèntica és l’aval independentista: “dia històric”, “hem guanyat”, segons Joan Puigcercós (la realitat supera la ficció).

Fa uns mesos vaig definir el front català per aconseguir el finançament que fixava l’Estatut com el front de les engrunes. Passi el que passi, engrunes. Unes xifres: l’espoli fiscal és el 10% del PIB, uns 22.000€ milions a l’any, 3.000€ per català a l’any o 60€ milions al dia. És a dir, com explica el Cercle Català de Negocis, cada dia enviem a Madrid un tren amb 60€ milions... que no torna.

Amb el nou finançament diuen que potser d’aquí uns anys (més dels que marca l’Estatutet) tindrem 3.800€ milions addicionals. És a dir, seguirem enviant cada any cada català un xec de 2.400€, o un tren de 50€ milions cada dia. Total, engrunes ofensives mentre que a Catalunya tenim 1 milió de pobres, llistes d’espera llarguíssimes i infraestructures insuficients i deficients. I amb un acord ple de trampes i a les mans del Govern espanyol, especialista en incompliments.

Tothom retratat:
•El país del PSC-PSOE és el d’aquest espoli, per ells el finançament és genial
•CiU demana 5.000€ milions per fer complir l’Estatut, un pacte (?) que deia havia de durar una generació. Aquesta xifra vol dir un espoli de 17.000€ a l’any (2.300€ per català a l’any, 45€ milions al dia). És una xifra a més amb trampa, ja que no diuen com s’aconsegueixen aquests 5.000€ milions, i després del mega-pacte (sic) Mas-ZP de l’Estatut està en entredit (!) la capacitat de negociar de Mas & cia i la sinceritat en les exigències de CiU (amb l’Estatut deien que no s’havia de tocar res a Madrid). Ah, i si s’aconseguís el que proposa CiU, tampoc serviria per una generació, els meus fills es mereixen més
•I Esquerra? Entre altres, i el pitjor de tot, legitimant un partit, el PSC-PSOE, que podrà treure pit dient que “fins i tot Esquerra ha acceptat el finançament!”. És a dir, legitimant el partit de l’espoli (i el del tancament de TV3 al País Valencià, el que nega la unitat de la llengua, el que retalla l’Estatut, i més)
Ah, i què farem amb aquests diners? Doncs res: el dèficit de la Generalitat va ser de 4.862€ milions el 2008.

Doncs això, passem pàgina i cadascú al seu lloc. I treballem per l’única forma d’aconseguir el concert econòmic: la independència. El concert depèn d’un pacte amb Espanya, que té la paella pel mànec, que mai donarà poc més que engrunes... i que necessita l’espoli català per subsistir.

I sobretot, denunciem als còmplices de l’espoli.

P.D. Decebut, trist, enganyat… però sobretot, amb ganes de lluitar. Reagrupem-nos.