Solució llibertària a la crisi

Simpatitzo amb els llibertaris. M’encanta la idea de què l’estat intervingui el menys possible a les nostres vides, ja sigui en l’economia o en qualsevol altre tema (com diu el professor Xavier Sala-i-Martín, “ni a la cartera ni a la bragueta”). Hi ha un tema fonamental que em separa dels llibertaris i és que no ofereix un model de justícia social basat en la defensa del dèbil o uns graus de protecció social mínima (en especial, i això no només aplica als llibertaris, el fet que no hi hagi cobertura mèdica universal als EUA). Dit això, moltes de les seves propostes tenen molt sentit.

En aquest línia és interessant una visió llibertària per solucionar la crisi econòmica que proposa el professor Jeffrey A. Miron, extretes del sempre interessant blog del professor Mankiw. Què defensa? En general, més llibertat i menys intervenció del govern. Aquestes són algunes de les seves propostes:
Eliminar l’impost de societats per així incentivar la inversió i generar liquidesa a les empreses
Incrementar l’impost de la gasolina (per així incentivar la recerca d’energies substitutives del petroli i reduir la contaminació) i baixar l’equivalent a l’IRPF
Reducció de la despesa en seguretat social i medicare amb l’extensió de l’edat a partir de la qual es té dret a beneficiar-se
Eliminar despeses públiques inútils (pork barrel)
Retirar les tropes d’Iraq i Afganistan (els llibertaris americans volen una participació reduïda dels EUA a l’exterior, apart del cost que suposa la guerra)
Limitar el poder dels sindicats (Obama planteja una llei que elimina el vot secret en les eleccions sindicals)
Renovar el compromís amb la lliure circulació de mercaderies i contra el proteccionisme
Incrementar els visats a immigrants legals per augmentar la mà d’obra qualificada als EUA
No ajudar a les empreses que han assumit massa riscos
En resum, a diferència del que s’està fent a tot arreu, MENYS govern enlloc de MÉS govern. Com deia abans, trobo a faltar el component social, especialment dramàtic en aquesta crisi. Dit això, amb matisos la majoria d’aquestes propostes semblen molt raonables. De fet, el que em sembla una bestiesa és tot el diner que s’està gastant en els plans Paulson i Obama.