La PTP a favor de la transferència a la Generalitat de les infraestructures ferroviàries

Els socis de la PTP es posicionen a favor de la transferència de les infraestructures ferroviàries d'ample ibèric a la Generalitat

• Es reivindica repetir l'experiència ja viscuda l'any 1978 amb el traspàs del Carrilet i del tren de Sarrià-Vallès del Ministeri de Foment (FEVE) a la Generalitat, creant-se FGC, però aquesta vegada amb la xarxa d'ample ibèric.
• El traspàs tindria per objectiu millorar la governança de la xarxa, fer més efectiu el pla de Rodalies i aplicar un nou sistema d'horaris cadenciats a escala catalana.

El passat 3 de febrer la PTP va celebrar una Junta ampliada a tots els socis i sòcies sota el títol "Posicionament de la PTP sobre la gestió ferroviària de Catalunya" on es van deliberar i aprovar una sèrie de posicionaments relatius a la xarxa ferroviària d'ample ibèric, base del servei de trens de rodalies (Rodalia de Barcelona i serveis regionals) i de gran part dels trens de mercaderies. Durant la jornada es va fer una àmplia reflexió sobre elements de gestió que no funcionen adequadament, més enllà de la coneguda manca d'inversió del pla de Rodalies 2009-2015 amb un grau d'execució mínima del 10%. Aquests elements són la manca de protocols efectius de manteniment i atenció a contingències, la progressiva reducció de personal, les complicacions imposades per la separació de l'ens gestor de la infraestructura (Adif) i de l'operador del servei (Renfe) i la dilució de responsabilitats entre el Ministeri de Foment, responsable de Renfe i Adif; i la Generalitat de Catalunya, titular de la competència del servei de Rodalies de Catalunya. En definitiva, la xarxa ferroviària d'ample ibèric pateix una crisi de governança i està mancada d'inversions estratègiques bàsiques.

Tenint en compte l'historial dels darrers 20 anys del Ministeri de Foment, dedicant els pressupostos principalment a les autovies i a l'alta velocitat, i donat que la xarxa de Rodalies és una infraestructura clau per al bon funcionament de les àrees metropolitanes, es proposa que les administracions catalanes es facin càrrec de la xarxa ferroviària d'ample ibèric, integrant les funcions de planificació, finançament i execució d'obres, seguint el model d'FGC, però en el marc d'una autoritat única del transport. Tanmateix volem denunciar les irresponsables declaracions del president d'Adif, Gonzalo Ferre, culpant els Mossos d'Esquadra de la incidència del passat dimarts 9 de febrer de 2016. Lamentem que es pugui donar credibilitat a aquest surrealista posicionament, tenint en compte que les inversions i el manteniment de les infraestructures ferroviàries d'ample ibèric d'Adif són una competència exclusiva del Ministeri de Foment.

Com a conseqüència d'una trajectòria erràtica des de fa dècades, la PTP és partidària del traspàs de la titularitat de les infraestructures del Ministeri de Foment a la Generalitat, així com les consignacions pressupostàries dels PGE destinades al Pla de Rodalies i al manteniment de la xarxa. D'aquesta forma la Generalitat podria ampliar les inversions o prioritzar les actuacions ja previstes.

En el decurs del debat es va deixar clar que una transferència de titularitats no és condició suficient per capgirar la situació de Rodalies. Cal abordar el problema de la governança actual, amb una autoritat única del transport, amb una nova integració entre la gestió de la infraestructura i de l'operació, i creuant-la amb un pla d'inversions més sostingut i efectiu que l'actual.

El traspàs de competències es defensa per principi de subsidiarietat i degut a l'experiència exitosa viscuda amb FGC amb traspassos anteriors.

No es tracta d'una desmembració de la xarxa Adif-Renfe per se sinó un nou model de gestió més proper que podrien també emprar altres comunitats autònomes. En l'actualitat ja existeixen experiències en què el Ministeri de Foment se subroga en governs autonòmics en la seva funció de planificació i execució d'obres ferroviàries, com és la branca guipuscoana de la "Y vasca" o la part oriental de l'eix transversal ferroviari andalús.

La circulació de trens regionals i de mercaderies interautonòmics seguiria sent possible, recomanable i exigible, de la mateixa manera que els trens de mercaderies de FEVE continuen circulant per les vies traspassades a EuskoTren al País Basc.

Tanmateix la PTP vol fer un reconeixement públic públicament l'esforç dels treballadors i quadres tècnics de Renfe i Adif, que es veuen obligats a prestar el servei en condicions d'infraestructura en mal estat i de manca de personal. La proposta del traspàs ha d'integrar tot aquest personal i dotar-lo de millors condicions per desenvolupar la seva feina. En cap cas la transferència ha de servir per privatitzar el tren de l'Aeroport.

La PTP considera que la xarxa ferroviària catalana té un gran potencial no explotat. Seguint el model d'explotació dels països capdavanters en ús del ferrocarril, proposem el TIC TAC TREN, un servei ferroviari cadenciat integrat:

La circulació de trens es repeteix als mateixos minuts de cada hora, establint-se intervals de pas cada 5,10 i 12 minuts en l'àmbit dels metros comarcals; cada 15, 20 i 30 en l'àmbit de la rodalia barcelonina de més gran abast i del Camp de Tarragona; cada hora als regionals del Corredor Mediterrani i a les rodalies de Girona i Lleida, i un mínim de servei cada dues hores a les línies amb menor demanda.
Els usuaris poden memoritzar les hores de pas dels seus trens i s'estimula l'ús per la via de l'increment d'oferta i de les expectatives de poder anar i tornar.
Permet coordinar els horaris de diferents línies sobre un node, per cobrir més relacions amb menys trens.
Permet els ens locals coordinar serveis de bus a les estacions
S'aprofita el potencial ferroviari elèctric de Catalunya, infrautilitzat fora de Barcelona. Les vies ferroviàries catalanes uneixen els principals nodes comarcals entre sí i amb les capitals de demarcació generalment en bones condicions de velocitat comercial.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article