Comunicat amb motiu de la celebració del 8 de març, dia de la Dona

Versió web: http://transportpublic.org/component/content/article/56-general/1403

Les persones estan fortament condicionades pels segments de població als quals pertanyen, sigui en funció de gènere, edat o situació sociolaboral, aspectes que donen lloc a diferències molt importants en els motius i els modes de transport utilitzats per dur a terme les seves activitats personals i laborals. Fins ara, les ciutats han evolucionat a partir de models únics que no han tingut prou en compte les necessitats d'un gran segment de la població, com són les dones.

El vehicle privat, sobre el que es sustenta l'actual model de mobilitat, no afavoreix els processos d'inclusió social. Però aquesta falta d'accés al vehicle privat és el primer esglaó d'un procés que condueix a situacions d'exclusió més àmplies, donat que restringeix la plena participació del mercat laboral.

Aquesta tendència ha vingut determinada pel diferent repartiment dels àmbits públic i privat, de treball i de tasques domèstiques, entre homes i dones, que ha condicionat la mobilitat a les ciutats y, per tant, l'accés als bens i serveis que ofereix el territori, incloent el mercat de treball i les ofertes laborals. En definitiva, els diferents rols que per motiu de gènere s'atribueixen a cadascun dels dos sexes es posicionen de manera desigual davant del vehicle privat.

També s'ha desenvolupat un ús del vehicle privat que l'ha considerat com el principal element connector del conjunt del territori, de forma que els exclosos del model de mobilitat hegemònic són aquells individus que no disposen d'un vehicle privat per a la seva vida diària.

Malgrat aquest ús hegemònic que s'ha atorgat al vehicle privat per a la mobilitat quotidiana, el seu ús no és universal, donat que està subjecte, en primer lloc, a la possessió del permís de conduir i, en segon lloc, a la disponibilitat d'un vehicle. Aquestes dues condicions constitueixen restriccions importants que dificulten l'ús del cotxe a determinats col·lectius, que conformen el grup d'exclosos de la mobilitat: dones, joves i immigrants.

En el cas de les dones, tal com evidencia el cens de conductors, tenen una menor possessió del carnet de conduir, però també és cert que tenen una disponibilitat menor que els homes, donat que al domicili són les usuàries "secundàries" del vehicle privat en l'esfera familiar, com a resultat del repartiment dels recursos domèstics. Això fa que les pautes de mobilitat femenina es recolzin en un major ús dels transport públic i dels desplaçaments en modes no motoritzats que les pautes masculines, però també fa que l'ús del territori estiguin més restringides a l'hora de buscar feina.

L'exclusió del model de mobilitat hegemònic no tindria més conseqüències si en el territori es donessin alternatives de transport públic que permetessin competir en cobertura territorial i en horaris amb el transport privat. Però com aquesta no és la situació actual, això por convertir-se en el punt de partida d'una sèrie d'esdeveniments successius d'exclusions: exclusió de l'accés als serveis, a les possibilitats laborals, econòmiques, polítiques i culturals. Per tant, la falta d'oportunitats en un entorn urbà concret per a accedir a bens i serveis contribueix a l'exclusió. Així, les dones són el col·lectiu que més prioritza la proximitat a l'hora d'accedir a una feina, a fi d'escurçar els temps de desplaçament i poder compatibilitzar més fàcilment la feina domèstica i la feina remunerada.


El caràcter democràtic i no discriminatori del transport públic permet reduir la dependència dels individus respecte a l'automòbil. Però la diferent oferta de servei en el territori dibuixa una desigualtat d'oportunitats d'accedir a bens i serveis segons àrees urbanes. Una pobre oferta de transport públic en un territori altament monofuncional com són els polígons industrials provoca el desenvolupament de processos d'exclusió del mercat laboral, de forma que la desigualtat d'oportunitats laborals mostra la plasmació de les conseqüències de l'exclusió del model de mobilitat. Per tant, la manca de disponibilitat d'un vehicle propi i d'accés en transport públic als polígons industrials provoca que les persones que es troben en aquesta situació es trobin en desavantatge en quan a oportunitats laborals respecte als que disposen de vehicle propi: moltes persones que no disposen d'un vehicle de forma quotidiana han perdut oportunitats de treball, per manca d'accessibilitat a les àrees excloents, amb una vulnerabilitat laboral major que la de les persones motoritzades.

En definitiva, un territori que ofereixi alternatives d'accessibilitat per als membres dels col·lectius sense disponibilitat de cotxe, els hi facilitarà la participació en  el mercat laboral, els serveis i els equipaments urbans. En sentit contrari, els espais sense alternatives al vehicle privat impediran l'accés a tot allò que el mercat de treball ofereix.