La resignació sempre és perversa

En èpoques de rebaixes socials i de retallades sempre emergeix el fantasma “antisocial” de la resignació. En temps de regressió social sempre apareix, com un esperit malèvol, la síndrome de la renúncia . Tot aquest també es produeix en àmbits més reduïts, de més proximitat i en camps en què la injustícia social no es visualitza amb tanta evidència, però que té unes conseqüències demolidores per a persones i territoris concrets. En relació amb tot això m’estic referint a la mobilitat social ferroviària ( al tren convencional) i , més concretament, a la necessitat primordial que es mantingui per sempre ( lògicament soterrada ) l’actual estació del tren convencional del centre de Figueres De fet, la lluita a favor del tren convencional, del transport públic ferroviari en el tram entre Girona-Figueres-Portbou-Cervera, passa necessàriament pel manteniment del l’esmentada estació central ( cèntrica i racional ) de Figueres .Qualsevol altra alternativa que pugui preveure la supressió d’aquesta estació social significarà l’esquarterament de la línia del tren Girona-Figueres-Portbou-Cervera i, alhora, implicarà un gran daltabaix humà per a tota la comarca de l’Alt Empordà.



Josep M. Loste Romero