Made in Xina

D’aquelles excursions que fan molta mandra, que es van aplaçant un mes darrera l’altre. Per dir-ho ras i curt, és d’aquelles excursions de l’estira-i-arronsa, la qual entra dins la quota de negociació de molta gent. Equilibri en estat pur.

És diumenge, fa sol, i després d’anys i panys de sentir la mateixa cançó d’aquesta excursió, malgrat tot, avui que és festa l‘haurem de fer. Planera això sí, però molta gent massa gent. Com diu aquell, que de tant en tant en toca alguna, molta gent i poques persones. I també cansa.

Arribem al nostre destí ben aviat, i ja pinta malament, cues de gent. Només a l’arribar ja veig un setciències amb metre a la mà, i prenent mides de tot. Com si portessin fam aquella gent. Obrint i tancant armaris, toquejant-ho tot, trencant copes a la secció de vidre, anant de presa i emportar-se a qui estigui al seu costat. Han sortit de casa a desconnectar, i potser ho aconseguiran i tot, això resta per averiguar-ho.

Tot el que s’hi troba en aquest gran paradís tot és “Made in Xina” pobra gent, per quatre miserables euros deuen treballar com a negres tot el dia, després amb grans envoltoris deuen arribar aquí ben codificats, tot ben empaquetat i preparat per barallar-te una bona estona, t’ho has de muntar tu. Aquesta és una altra.

Però no s’acaba aquí la comèdia, després de cansar-te, de mirar i remenar coses inútils de cap a peus, al damunt si compres alguna cosa, continua la baralla interna de si sortirà ben muntat, com a la foto, o és invenció del gran savi xinès. Ai que em falten peces, ai que farà falta una caragola. I tot això on ho poso?. I aquelles peces col•locades al revés i el que ha costat de posar.

En fi una excursió gents recomanable, on no és respira massa aire pur i el color groc i el del Made in Xina és dins d’aquesta excursió. Si hom comença a pensar l’edat de qui ha fet tot allò, el preu que han pagat, el preu final, la quantitat de botigues i petits tallers que han de tancar per aquestes grans superfícies que sembla que els productes els regalessin, i no. I el personal ben content, anant remenant i anant comprant.....

Quin patir, més val anar sol a caminar que tan mal acompanyat.

Blog Al vent