Ética i política

Quan coneixem les retribucions dels nostres representants polítics, i les confrontem amb les dificultats econòmiques per les que molts ciutadans estem passant, hom pot tenir una reacció visceral de rebuig i de sentir-se enganyat pel conjunt dels representants als qui hem dipositat la nostra confiança. La reacció primigènia de frustració i desengany vers els nostres polítics, és tan legítima com mereixedora d'una segona reflexió, potser més important i de més transcendència. I és que potser no és tant la quantitat total que perceben sinó la rendibilitat, la transposició d'aquest dispendi municipal en una millora col·lectiva, tant econòmica, social, cultural o educativa.

La confiança en qui porta les regnes del govern és vital en qualsevol societat democràtica, sobretot quan els ciutadans esperem dels nostres servidors públics que serveixin a la pluralitat dels interessos que conformen el conjunt de la societat, amb equitat, i administrant els recursos de forma correcta. El comportament correcte dels gestors públics, és una condició sine qua non per una eficient administració que meni a l'excel·lència en la gestió dels interessos col·lectius i que els permeti ser mereixedors de la nostra confiança. Cal recordar que l'administració pública és l'instrument del que es serveix la política per tal de gestionar la pluralitat d'interessos dels individus que conformen la societat mitjançant l'oferiment de béns i serveis de qualitat, raó per la que els servidors públics que la integren cal que estiguin, a més de conscienciats, motivats. I és el propi comportament humà dins una societat capitalista el que fa que aquesta motivació hagi de veure's recompensada pecuniàriament en la seva justa mesura. Si com a societat reclamem funcionaris responsables, necessitem demanar també polítics responsables, ja que són figures públiques que es troben el punt de mira social, motiu pel que haurien de ser exemplars en els seus actes.

L'eficàcia i l'eficiència dels actes dels governants públics, requereixen de la possessió de valors i principis de moral pública per tal que no puguin ser induïts a la realització d'actes indeguts o a cedir a propostes reprovables.

Motius purament etimològics fa que sigui comú denominar moral a l'ètica, conceptes que fan referència a la manera de ser de les persones. En l'exercici de la política, doncs, no hi hauria d'haver res més clar que el concepte d'ètica i els límits i obligacions que comporta. Perquè és la política l'art del bon govern i els polítics els encarregats de dur-lo a bon port.

Jordi Domingo és enginyer Tècnic Agrícola i estudiant de Dret

(@jdomingoce)