Unes ulleres de sol pels pollastres més fatxendes del galliner

S'imagina la pel·lícula Matrix sense les ulleres de sol que llueixen gairebé tots els seus protagonistes? Seria una cosa impensable, ja que formen part del tarannà mateix de la pel·lícula i de la nostra mateixa societat. Avui en dia, unes ulleres de sol s'han convertit en el complement ideal per ser més atractiu, semblar més a la moda, ser més "cool" o, com deia agudament Franco Battiato, per tenir més carisma i simptomàtic misteri. Sigui com sigui, les ulleres de sol tenen també un ús terapèutic -jo mateix les utilitzo habitualment per minimitzar les reaccions fotofòbiques de les meves migranyes- i no tan sols per als éssers humans. Resulta còmic veure un gos, un gat o una vaca amb ulleres de sol, però... Sabia que durant la primera meitat del segle XX es van vendre milions d'ulleres de sol per a... gallines? Estrany, però cert.

Als Estats Units, conforme la producció massiva de pollastres i gallines es va anar incrementant, els problemes derivats de la massificació d'aquests animals en espais massa petits es va anar incrementant en la mateixa proporció. Un dels problemes més greus eren els de canibalisme, ja que els pollastres, en ser molt territorials, s'atacaven els uns als altres. Això feia que els pollastres i gallines atacats sagnessin profusament, la qual cosa feia que les altres companyes de captiveri, a la visió de la sang, es llencessin sobre elles en massa, acabant tot plegat en un festival de sang i plomes que ocasionava seriosos perjudicis econòmics als grangers.

Una de les solucions que es va trobar va ser el posar unes ulleres opaques enganxades al bec de les gallines per impedir la seva visió frontal, i així evitar que es piquessin les unes a les altres. L'aparell funcionava, però en encegar-les frontalment, no podien alimentar-se correctament i els pollastres sortien més febles i amb menys pes, la qual cosa també afectava pecuniàriament als productors nord-americans. S'havia de trobar una solució, i durant el primer terç del segle XX es van patentar diversos tipus d'ulleres de sol amb les seves lents en color vermell que van fer furor entre els pollastraires ianquis de l'època.

La idea bàsica era que, donat que els pollastres eren atrets pel color de la sang, amb aquestes ulleres de sol de color vermell, les aus no podrien veure la sang i per tant no es barallarien amb la profusió que ho farien en situacions normals. Així mateix, el fet de permetre la visió frontal dels animals, això no impediria en cap moment una correcta alimentació i no afectaria la producció final de les granges. La solució perfecta.

Les tals ulleres consistien en una armadura d'alumini que muntaven uns minúsculs trossos de cel·luloide vermell transparent que permetien la visió i l'alimentació dels pollastres. La carcassa es sostenia gràcies a una agulla que, a manera de "piercing", travessaven els forats de respiració que tenen aquestes aus damunt del bec, impedint que caiguessin.

Aquests artefactes es van utilitzar fins a finals dels anys 40, quan es va descobrir que era més eficaç tallar les puntes dels bec perquè no es piquessin entre ells. Això, a més d'eficaç, resultava summament econòmic, ja que amb la inversió en una sola màquina dedicada a tallar becs, s'augmentaven els beneficis dels grangers.

L'augment del consum i producció de pollastres i gallines, l'elevada inversió dels grangers en els artefactes i en mà d'obra dedicada a col·locar-los, i la senzillesa (tot i que polèmica) del tractament de tall de becs, van deixar la fabricació d'ulleres de sol per gallines totalment obsoleta en molt poc temps, reduint aquests petits aparells a uns curiosos objectes de col·leccionisme.

blog d'Ireneu Castillo