Marie Tharp, la increïble obra d'una dona discriminada

Tal els temps que corren, dedicar-se a la investigació, més que una opció laboral prestigiosa és un esport més arriscat que fer d'equilibrista sense xarxa, donades les escasses oportunitats que existeixen. Si a aquest handicap se li afegeix la precarietat laboral, el fet d'haver de treballar des de casa i, per més inri, ser dona, el poder fer res mínimament transcendent en aquesta vida sembla, simplement, impossible. Doncs bé, aquesta situació és justament la vida de Marie Tharp, un geòloga nord-americana la qual, malgrat tots els obstacles possibles, va aconseguir fer un mapa que va canviar la forma d'entendre el món.

Néixer el 1920 a Ypsilanti (Michigan), ser dona, i voler ser alguna cosa més que una simple mestressa de casa, era una cosa agosarada, quan no directament subversiva. No obstant això, això mateix era el que pretenia fer Marie Tharp, filla d'un topògraf del Departament d'Agricultura nord-americà, a qui el seu cos i ment li demanaven alguna cosa més que estar davant d'uns fogons. No obstant la societat de l'època no li anava a posar les coses fàcils.

Primerament, va intentar estudiar literatura a Annapolis, però en ser dona, no la van admetre i es va haver d'anar a la Universitat d'Ohio, on es va graduar el 1943, però a causa de la II Guerra Mundial, les dones van haver suplir els alts llocs que deixaven els homes que anaven al front. En aquest escenari, Marie Tharp es va enrolar en un programa sobre geologia del petroli al qual es va graduar el 1944, treballant a la indústria del petroli durant un curt període. Però aquest treball no li "omplia" i va decidir tornar a estudiar, aquest cop matemàtiques, llicenciant-se el 1948. Definitivament, Marie, ximple no era.

Al context de la Guerra Freda, els seus coneixements de geologia i els creixents pressupostos per  l'estudi dels oceans de cara a trobar naus enfonsades i a facilitar el treball dels submarins nord-americans, li van permetre entrar en contacte amb el geòleg Bruce Charles Heezen amb el qual va començar a treballar per cartografiar els fons marins. No obstant això, era dona, i així com Heezen no tenia cap problema per incorporar-se a la tripulació dels vaixells oceanogràfics, ella ho tenia prohibit, amb la qual cosa no tenia més opció que treballar amb les dades en brut que li anaven enviant.

Tot i això, unes vegades a la seva oficina de l'Observatori Geològic Lamont a Palisades (Nova York) i altres directament des de casa -era més fàcil escatimar als "matxaques" de les oficines que a una expedició embarcada a l'Atlàntic- Marie Tharp anava traduint en forma de mapa fet a mà, les dades dels perfils del sonar que li anaven arribant.

El 1953, ajuntant aquesta col·lecció de dades, Marie va veure que enmig de la serralada que hi havia al centre de l'oceà Atlàntic es dibuixava una vall deprimida. Perspicaç com era, aviat va intuir que aquesta era la prova de l'expansió dels oceans i la consegüent validesa de la teoria de la deriva continental. L'únic inconvenient és que Heezen no la va creure i malgrat les seves violentes discussions, que el van portar a veure volar per sobre del seu cap esborradors i pots de tinta provinents de Tharp, Heezen trigà més d'un any a donar el seu braç a tòrcer: era dona i, en una època masclista com aquella que a sobre pogués rectificar a un home, era una cosa molt greu.

Malgrat tot, el 1957 es va publicar el primer mapa del fons de l'oceà Atlàntic Nord, el que va significar una revolució, ja que fins aleshores es pensava que els fons eren eminentment plans i fangosos, i el mapa demostrava que havien relleus fins i tot majors que a la superfície. L'autoria, com no podia ser menys, era de Heezen i Tharp; les medalles estaven, com avui, molt cotitzades.

Tharp continuà treballant durant gairebé 20 anys amb les dades brutes de diverses expedicions oceàniques, presentant el 1977 -el mateix any què moria Heezen- el Mapa Mundial dels Fons Oceànics. Mapa que va significar el recolzament definitiu a la tectònica de plaques, en permetre als geòlegs de tot el món ajuntar les peces que tan sols s'intuïen en superfície.

D'aquesta forma, el seu immens treball en la construcció del mapa dels fons oceànics -inclòs en forma d'homenatge a una capa del Google Earth- va permetre donar a conèixer al món sencer una part absolutament desconeguda, però imprescindible per entendre la geologia i la geografia del planeta Terra.

Marie va morir el 2006 a Nyack (Nova York), i malgrat tots els obstacles, tot i treballar des de casa, malgrat ser tractada com una becària i malgrat ser discriminada per raó del seu sexe, Marie Tharp va passar a ser considerada un dels geòlegs més influents dels últims temps.

¿M'ha semblat escoltar algú que es queixava de no ser valorat a la feina?

-Ireneu Castillo-