Situs Inversus o quan el cos està tot a l'inrevés

Encara que no puguem veure'ns l'interior del nostre cos, ja sigui perquè ens fa mal, perquè ens ho han ensenyat o simplement per instint, sabem per on para cada òrgan dins la nostra cavitat toràcica. El cor es troba a la part esquerra, el fetge a la dreta, l'estómac a l'esquerra i els intestins estan per aquí donant voltes, com bé podem saber si hem menjat un parell de kiwis excessivament madurs. Tanmateix, això que podria semblar una regla universal, no ho és tant, ja que hi ha gent que, encara que sembli increïble, ho té tot a l'inrevés. Es tracta de la síndrome del Situs Inversus.

L'ésser humà, i com ell tota la resta d'animals, per poder aprofitar al màxim l'espai que tenim al tòrax, disposa tota la maquinària de l'organisme d'una forma que s'ha demostrat com la més eficaç durant l'evolució. En el cas de l'home, aquesta disposició -anomenada Situs Solitus- és la que coneixem tots de cor i estómac a l'esquerra i el fetge a la dreta, però no sempre és així i, en alguns casos, el cos, en el moment de formar-se, decideix que tot es disposi com si estiguéssim veient-nos en un mirall: tot a l'inrevés.

Quan algú pateix de Situs Inversus -si bé no es considera una malaltia, sinó una anormalitat física- ho té tot en el pla de simetria oposat. És a dir, el cor es troba al costat dret, el fetge el té a la banda esquerra i si el sopar li ha fet mal, l'estómac li fa mal al costat dret. En principi aquesta disposició no té més transcendència en l'estat de salut del pacient, de manera que moltes vegades no es descobreix fins que cal anar al metge, el qual, en auscultar a l'esquerra com a tothom, s'endurà la sorpresa que poc batec trobará (amb el consegüent perill que es pensi que és un zombi, és clar).

Bromes a part, el fet que sigui una disposició que té una afectació molt baixa d'1 entre 10.000, implica que els que la pateixen tinguin l'obligació d'avisar als seus metges constantment, ja que els símptomes de totes les malalties dels òrgans interns estaran desplaçats respecte l'habitual. D'aquesta manera, un infart no es manifestarà al braç esquerre, sinó al dret; una úlcera d'estómac es manifestarà a la dreta i una apendicitis no es produirà al baix abdomen a la dreta -com a tothom- sinó a l'esquerre, la qual cosa pot comportar greus problemes al pacient en cas de requerir cirurgia i el metge no estigui informat.

Amb tot, el problema, més enllà dels possibles errors mèdics, no sol afectar el posseïdor de semblant original disposició, però la cosa es complica quan el Situs Inversus no afecta la totalitat dels òrgans interns -es diu llavors Totalis- sinó només a una part.

En algunes situacions, el Situs Inversus es presenta a mitges, de manera que pot ocórrer que només el cor estigui donat la volta, o l'estómac, o el fetge... mentre que tota la resta d'òrgans es troben a una posició "ortodoxa". Això implica tot un seguit de torsions i malformacions congènites perquè el cos ha fet quadrar a la força el d'una orientació i el d'una altra, podent portar a seriosos problemes de salut, sobretot si afecta òrgans principals com el cor.

El Situs Inversus, si bé té un claríssim component genètic -ocorre sobretot en casos de bessons i amb pares portadors del gen- el seu origen no està del tot clar. Es creu que durant el primer desenvolupament embrionari, una sèrie de cèl·lules presenten una malformació que els fa moure els seus cilis en sentit contrari al que ho fan les cèl·lules dels Situs Solitus. Aquest canvi de sentit, obligaria a l'embrió i posterior fetus a un creixement i una disposició igual que la normal però contrària, que acabaria per donar la disposició especular dels seus òrgans interns.

En definitiva, la natura, que té el canvi incrustat en el seu interior, és capaç de fer éssers normals però que són completament diferents als seus congèneres. A vegades per bé, a vegades per dolent, però el canvi és el que ha portat a la vida a desenvolupar-se fins l'actualitat. Potser fora bo que, com si fóssim un Situs Inversus, poguéssim, amb tota la normalitat del món, veure les coses des de l'altre costat del mirall.

-Ireneu Castillo-

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article