Buscant en Nemo i l'escabrosa realitat sexual dels peixos pallasso

Una de les pel·lícules d'animació que més èxit han tingut als últims anys ha estat "Buscant en Nemo" (2003). En aquest film, un atac d'una barracuda sobre una anemone acaba amb una família de peixos pallasso, quedant tan sols el pare i un ou, del qual sortirà el protagonista, en Nemo. A partir d'aquí, un pare superprotector cria al seu petit fill fins que és capturat, iniciant una aventura en què el pare farà tot el possible per alliberar-lo. El relat, més enllà de la faula, sembla més o menys congruent, però la realitat és una mica diferent, fins al punt que, si hagués estat fidel al comportament dels peixos pallasso en la natura, més que classificada com "per a tots els públics", hagués estat classificada com a "X". Com s'ha quedat?

Els simpàtics i coneguts peixos pallasso (Amphiprion ocellaria) són un dels peixos més utilitzats en els aquaris, per la seva resistència i facilitat de manteniment dins d'un petit volum d'aigua. Habitants habituals dels esculls coral·lins, la seva vida passa circumscrita als voltants d'una anemone, animal marí amb el qual viu en una relació de mutualisme, ja que l'anemone, amb els seus tentacles urticants, protegeix al petit peix pallasso i, en compensació, el peix atreu aliment per a l'anemone i neteja la seva boca, el que li evita infeccions. La parella perfecta. Però... què hagués passat si les circumstàncies de "Buscant en Nemo" haguessin estat reals?

En una situació real, el fet que de tota la família simplement hagués quedat un mascle i un juvenil, hagués trastocat quelcom més que la psicologia dels supervivents, perquè els peixos pallasso, en realitat, són hermafrodites seqüencials. O el que és el mateix, que canvien de sexe gairebé a voluntat.

En una família de peixos pallasso tipus, un mascle i una femella generen un banc de petits peixos, vivint tots en comunitat. En aquest cas, la femella és el peix més gran de la família i el mascle el segon en grandària, mentre que tots els altres, si bé neixen tots mascles, a la pràctica i a efectes reproductius, són com els àngels, asexuats.

En la pel·lícula moren la mare i els fills, quedant únicament el pare, que s'encarrega de pujar l'únic ou que ha sobreviscut. Doncs bé, si això mateix hagués succeït a la natura, el pare, en ser el més gran de la comunitat, canviaria de sexe i passaria a ser una femella, mentre que el fill desenvoluparia els seus genitals masculins, copulant amb el que abans havia estat el seu pare. Transsexualitat i incest... massa espinós per als responsables de Pixar.

Efectivament, al seu hàbitat, el grup es regeix per un estricte ordre jeràrquic determinat per la grandària dels seus components. El més gran del grup és sempre femella, mentre que el segon és sempre mascle reproductor, mentre que la resta no tenen cap paper reproductor ni interaccionen sexualment amb la resta de la colònia.

Si falta el mascle, el segon més gran dels que queden, pren el paper reproductiu i de ser asexuat, passa a ser el nou mascle. En el cas que la que falti sigui la femella, en ser aquesta la més gran, el seu paper és pres pel mascle en ser el més gran que queda. D'aquesta manera, el mascle canvia de sexe i passa a ser la femella "alfa", mentre que el més gran després d'ell, abandona l'estatus d' "asexuat" per ser el nou mascle reproductor. Les dones sempre manen i a casa dels peixos pallasso, també.

Per poder fer aquest canvi sexual, els peixos pallasso disposen tant de genitals femenins com masculins al seu cos -són hermafrodites- però no estan actius els dos alhora en cap moment. És en una circumstància de canvi de lideratge sexual dins del grup que el peix pallasso activa un o altre sexe, o bé inhibeix els dos, depenent de com quedi en la nova jerarquia de la comunitat.

En definitiva, que si Disney i Pixar haguessin volgut ser fidels a aquesta peculiar i reeixida forma de reproducció dels peixos pallasso, hagués tingut seriosos problemes per fer una pel·lícula d'animació infantil, coneguts els cursis estàndards morals que, en qüestió de sexualitat, es gasten als Estats Units. Sigui com sigui, els peixos pallasso, aliens a la seva fama i als prejudicis morals dels humans segueixen canviant de sexe amb tota la tranquil·litat del món.

-Ireneu Castillo-

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article