SELECT id_comentari FROM blogs_comentaris WHERE id_article = 1019 AND id_comentari =

Per què floreixen els ametllers tan d'hora?

Un arbre en flor és un d'aquells espectacles de la natura que ens criden poderosament l'atenció per la seva bellesa. El fet de veure un cirerer, un ametller o una pomera florits ens està avisant de la imminent arribada de la primavera i ens omple l'ànim d'alegria pel que significa de deixar enrere els freds i foscos dies de l'hivern. No obstant això, igual que ens delectem amb veure la floració, ens sorprèn el veure com una espècie com l'ametller s'atreveix a florir a tot drap pràcticament a la meitat de l'hivern, tot i ser extremadament sensible a les gelades. S'han tornat bojos? Se'ls ha espatllat el rellotge intern? Doncs no. L'ametller sap perfectament el que fa, per desgràcia dels agricultors que els exploten comercialment.

L'Ametller (Prunus dulcis) és un arbre típicament mediterrani originari de l'Orient Mitjà i Mesopotàmia que ha estat àmpliament utilitzat per al consum humà des de fa milers d'anys. A la península Ibèrica va ser introduït possiblement pels fenicis i, tant de temps en aquest clima, ha fet que aquesta espècie s'hagi aclimatat a la perfecció a les inclemències meteorològiques de la ribera de la mar Mediterrània. I encara que sembli mentida, aquesta floració tan matinera és fruit justament d'aquest profund coneixement del seu medi ambient.

Als agricultors, el fet que els ametllers floreixin tan primerencs els resulta una autèntica font de maldecaps, ja que si ve una gelada furtiva en el pitjor moment, corren el risc de perdre tota la collita de la temporada, amb les consegüents pèrdues econòmiques. No obstant això, hem de veure-ho des del punt de vista de l'arbre, el qual, al cap i a la fi, és el que s'ha d'encarregar de tirar endavant la seva prole, per molt que posi els pèls de punta a no pocs cultivadors.

El clima mediterrani destaca per hiverns temperats i estius càlids i secs, la qual cosa fa que, al contrari d'altres parts d'Europa, l'hivern no sigui la pitjor estació de l'any sinó que ho sigui l'estiu. Com a exemple serveixi la gran quantitat d'arbres típicament mediterranis que són perennes (oliveres, alzines, xiprers, pins...) tenint fins i tot dues temporades de creixement, una a la primavera -quan tots- i una altra a l'octubre, quan les pluges de tardor tornen a caure després de la duríssima sequera estival. I aquí és on hi rau el quid de la qüestió.

Els ametllers coneixen a la perfecció la duresa de les sequeres estiuenques de l'àrea mediterrània, les quals, en els anys més durs, poden perllongar-se des d'abril a agost, afectant durament a tota espècie vegetal que no estigui adaptada a aquesta situació. Els arbres, fins i tot els més adaptats, poden arribar a perdre les seves fulles i a morir si la sequera es perllonga, i fins i tot adapten els seus cicles reproductius a aquesta climatologia extrema.

És en aquesta circumstància que, coneixent la duresa del clima estiuenc, l'ametller decideix florir d'hora perquè, quan arribi l'època tòrrida, la llavor ja estigui desenvolupada i sigui viable. I això és així, perquè l'arbre prefereix arriscar-se a una possible gelada més que arriscar-se a una més que segura sequera: estadísticament parlant, és menys probable que es doni una gelada que afecti la flor que una sequera perllongada que pugui arribar a matar fins i tot l'arbre.

Efectivament, l'arbre ho té clar. L'ametlla triga entre 5 i 6 mesos a madurar i ser biològicament activa, la qual cosa implica que florint entre la segona quinzena de gener i la primera de febrer, l'ametlla estarà madura entre juny i juliol, havent aprofitat les pluges de primavera i les temperatures moderades per desenvolupar-la. El risc és que una gelada mati la flor, però tenint en compte que la flor aguanta fins -2.7 º C i que, per exemple, a la façana costanera catalana van gelar menys de 15 dies durant tot l'any el 2012, es comprèn l'elecció, sobretot si comptem que una gelada lleugera, només afecta la floració i no la vida de tot l'arbre, el qual és capaç d'aguantar fins a -20 º C... però què passaria si l'arbre retardés la seva floració per evitar el gel? Senzillament, la catàstrofe.

Si l'ametller retardés la seva floració (per exemple dos mesos) evidentment no tindria problemes amb les gelades, però l'arribada de la canícula estival li enganxaria amb els fruits a mig fer. En aquesta situació, l'arbre, carregat de fruits, necessitaria d'una aportació especial d'aigua que no obtindria, ja que coincidiria amb l'època més seca de l'any. Això provocaria que, per tenir preparades les llavors, l'arbre quedaria pràcticament sec, el que podria portar a la pèrdua del fruit i, el que és pitjor, de l'arbre sencer. I és que la naturalesa és sàvia, i en qüestió de prioritzar, prioritza la vida de la mare davant la del descendent. Al cap i a la fi, una mare si perd un fill, pot engendrar d'altres fills, però si un fill perd una mare, no està clar que aquest arribi a engendrar o convertir-se en mare. Simple estratègia vital.

En definitiva, l'ametller dóna preferència a la vida de l'arbre a la del fruit, mentre que l'ésser humà que els conrea prioritza el fruit a l'arbre. Així, mentre que l'ametller segueixi vivint on hi viu, preferirà embadalir amb la seva efímera bellesa floral i arriscar-se a perdre les seves llavors abans que perdre tot l'arbre, encara que per això hagi de posar els pèls de punta als agricultors cada hivern.

Ells fructifiquen, ells decideixen. No hi ha més.


-Ireneu Castillo-

Comentaris

A. Font Albesa
1.

Bon article. Llàstima de tots els castellanismes que hi ha en diverses expressions.

  • 6
  • 13

Comenta aquest article