Més enllà de la indignació, 15-M (Crònica de la nova retallada a Catalunya)

El dia que escric aquestes ratlles (15 de maig de 2012) el govern de la Generalitat ha anunciat la tercera retallada des del canvi de govern; recordem que les eleccions van ser el 28 de novembre de 2010.

La primera retallada va ser de 2.680 milions d'euros -pressupost 2011 respecte a pressupost 2010- comportant una retallada del 10% en la despesa no financera i no finalista.

La segona retallada fou anunciada el 22 de novembre 2011, dos dies després de les eleccions generals, i suposà una retallada de 1.000 milions d'euros.

La tercera retallada ha estat anunciada aquest 15 de maig: 1.500 MEUR ampliable a 219 MEUR més en cas d'impagament per part de l'Estat.

Sumant les tres retallades, el total és de 5.180 MEUR. El PIB de Catalunya al 2011, dades d'IDESCAT, va ser de 210.150 MEUR, s'ha retallat, per tant, l'equivalent a un 2,38% del PIB en any i mig.

El pressupost consolidat de la Generalitat pel 2012 és de 33.530,5 MEUR per tant l'acumulat de les retallades en suposa un 15,45% [veure nota 1]. Després d'això cal recordar el dèficit fiscal anual reconegut per la mateixa Generalitat, equivalent al 8% del PIB català, 16.812 MEUR – anualment cada ciutadà de Catalunya aporta 2.251€ més del que rep, impostos/prestacions, serveis, infraestructures..-. I el deute (o no?) de la disposició addicional tercera de l'Estatut d'Autonomia que puja a 759 MEUR el 2010 i 219 MEUR el 2011. Hom podria preguntar-se, raonablement, si tot plegat té algun sentit.

El document de la Comissió Europea -European Economic Forecast, Spring 2012- en les seves conclusions/previsions respecte a l'estat Espanyol, diu que el segon semestre del 2012 entrarem en la fase aguda de la recessió amb una contracció del PIB d'un 1,1%, la previsió del primer trimestre és de -0,3% i la del segon 0,6% del PIB. També ens diu que la caiguda de demanda interna, privada i pública serà del -9,1% al 2012 i del -4,8% al 2013. L'exportació té un bon comportament, suma el 2012 i 2013 un increment del 7,9% recordem però que durant el 2011 l'increment va ser del 9,0% anual. El comportament de l'atur és preocupant, previsió del 2012 del 24,4% de la població activa i del 25,1% el 2013. El dèficit públic pactat pel 2012, 5,3% del PIB, pot enfilar-se fins al -6,4%. I el del 2013, el 3% del PIB pot arribar fins al 6,3%.

Vist això dues constatacions:
Les mesures d'ajustament preses són cícliques, és a dir agreugen la situació. La Comissió Europea, a data d'avui, no es creu en absolut l'assoliment dels objectius marcats. Per tant a què juguem? On ens volen dur?

I per acabar de reblar el clau ens diuen que calen entre 7.000 i 10.000 MEUR per sanejar BANKIA, diners públics que segurament, malgrat el que se'ns pugui dir, seran a fons perdut, és a dir irrecuperables. Son especialistes en fer bancs “sistèmics” via fusions. [veure nota 2]

A més a més és urgent una reforma financera que pot costar al voltant de 30.000 MEUR. Es tractaria d'aprovisionar per preveure una caiguda dels actius un cop comptessin el valor del “totxo” a preu de mercat i no a preus d'abans de l'esclat de la bombolla immobiliària. Sort que teníem un sistema financer de Champions. Els diners sortirien del FROB, 75% diner públic i 25% diner del fons de garantia de dipòsits, fons que ja està exhaurit i pèl qual caldria fer una derrama. Per tant hores d'ara ningú garanteix els dipòsits, és a dir les virolles que qui més qui menys tenim als bancs o caixes.

Arribats a aquest punt caldria fer una reflexió sobre el que està passant, de manera greu des de 2010, la sortida neta de capital estranger. Si el capital estranger literalment fuig com es finança el dèficit per compte corrent, el que gastem de més sobre el que ingressem? Doncs a través dels “comptes intra-eurosistema” [veure nota 3] segons dades del Banco de España a finals de 2011 el finançament a traves d'aquest sistema ascendia a 176.000 MEUR, a 30 d'abril d'enguany la quantitat ha pujat a 300.000 MEUR. És a dir per aquest mecanisme el deute privat l'hem convertit en deute públic ja que el Banco de España n'és avalador, per tant la crisi del sistema financer passa a ser la crisi de tots i a velocitat de la llum.

Tot plegat fa pensar en la inviabilitat de la reforma financera sense la intervenció directa del fons europeu d'estabilitat. L'Estat espanyol difícilment pot assumir la magnitud de la tragèdia, i la probabilitat d'entrar en situació crítica creix.

En aquest context, de divendres a divendres, anirem de sorpresa en sorpresa fins la traca final. Ja va sent hora de fer política de veritat i prendre decisions importants, ens estem jugant el futur com a país. I de retallada en retallada quedarem reduïts al no res.

Més enllà de la indignació cal prendre decisions i actuar abans no sigui massa tard, és hora de la política amb majúscules, la resta no és guanyar temps, és aprofundir la rassa.

Notes:
- Nota 1: el pressupost està referit al pressupost consolidat del sector públic pel 2012. Generalitat més 268 entitats 28 de les quals participades de manera no majoritària. A nivell de despesa i sense tenir compte de les variacions de passius financers, capítols 1 al 8)
- Nota 2: Massa grans per deixar-los caure, prendríem mal tots, o això diuen) Jo de gran vull ser “sistèmic”, i vostè?
- Nota 3: Aquest mecanisme, conegut com comptes Target2, funciona de la següent manera: Demano un crèdit al banc, amb garanties, una hipoteca es garanteix amb el mateix be, en aquest cas cal també garantir-lo. El banc amb aquest crèdit meu, conegut com crèdit col·lateral, demana finançament al Banc d'España, el qual al seu torn el repeteix al Banc Central Europeu. I “mutatis mutandis” s'ha convertit deute privat en deute públic.

Article d'anàlisi de Carles Sastre. Secretari d'acció sindical de la Intersindical-CSC.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article