Polítiques públiques i crisi econòmica


Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya i com a sindicat nacional i de classe que som, la Intersindical-CSC presenta les següents propostes com a respostes de xoc tan per sortir de la crisi econòmica com per superar la llarga crisi en les relacions Catalunya-Espanya que
deixen entreveure que el cicle de la transició ha passat a la història fet pel qual ens cal bastir un projecte nacional propi impulsat de manera participativa per la majoria social del nostre país.

1.- Augment del poder adquisitiu que vol dir un augment salarial per recuperar els 7 punts de disminució que ha tingut la participació de les rendes de treball en la riquesa en els últims anys. Estimular la demanda interna té el seu reflex en el creixement del PIB.

2.- Creació d’una ocupació estable i de qualitat. Un mercat laboral menys rígid i més flexible no assegura la creació d’ocupació. En països com ara Alemanya, on el mercat laboral és força rígid la taxa d’ocupació ha augmentat malgrat que han baixat les exportacions, principal motor de l’economia alemanya.

És un error pensar que aquí hi sobren empleats públics quan la ràtio respecte a països més desenvolupats, com ara Suècia, és clarament inferior. Per tal d’assolir els nivells d’aquests països es calcula que faltarien gairebé un milió de llocs de treball en el sector públic en el conjunt
dels països catalans.

3.- Una política fiscal més justa i progressiva. Aquí les rendes més altes tributen fiscalment un 80% menys si ho comparem amb la mitjana de la fiscalitat de les rendes més altes dels països de la OCDE.

4.- Augment de la despesa social per tal de donar resposta a les necessitats de la població, especialment en els col•lectius més desafavorits. La despesa pública ha de prioritzar aquesta via i potser oblidar d’altres com les línies d’alta velocitat, aeroports i altres infraestructures que han resultat clarament deficitàries. Per contra, l’eix mediterrani, futur motor de desenvolupament, ha estat oblidat durant massa temps.

5.- Apostar per una banca pública que és la que ha de prioritzar els interessos públics i frenar el procés de privatització de les caixes.

6.- Acabar amb l’espoli fiscal que patim com a país. Hem d’assolir quan abans millor el concert econòmic similar als del País Basc i Navarra. El dret a decidir comença per gestionar i organitzar els afers econòmics segons les nostres necessitats i no per imposicions vingudes de fora
que a més ens afebleixen com a país.

7.- Aturar les imposicions dels mercats i del poder financer i econòmic sobre la sobirania dels pobles. La reforma de la Constitució per tal de limitar el dèficit públic és un clar exemple de dèficit democràtic que ens porta un cop més cap a la recentralització i el blindatge de les estructures de l’estat. Si cal alguna reforma, aquesta ha de ser la que permeti el dret a l’autodeterminació.

8.- Mantenir el català com a única llengua vehicular a l’ensenyament. Després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut del darrer any, de la interlocutòria del TSJC i de la nova tendència a legislar usant el rodet de les majories espanyoles, aquests actes són una
veritable mina sota la línia de flotació de les institucions i els consensos sorgits durant la transició. És l’hora de refusar les vies mortes de l’autonomisme i el pactisme social encarregat de gestionar i institucionalitzar la precarietat. És el moment de contribuir a l’avenç del projecte nacional des dels centres de treball.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article