La Intersindical-CSC rebutja que la independència pugui provocar una fractura social o que l’Estat propi es pugui construir sense discurs social

Totes les enquestes i les darreres mobilitzacions en clau nacional demostren que alguna cosa s’està movent al nostre país, en especial després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. L’encaix entre els Països Catalans (especialment el Principat) i l’Estat espanyol està més qüestionat que mai i això provoca que cada vegada més les forces contràries al dret de decidir, mancades d’arguments, apel·lin al discurs de la por per evitar que continuïn avançant els posicionaments sobiranistes. Paral·lelament, s’estan organitzant els defensors que aquest independentisme es desvinculi de tot discurs social per tal d’arreplegar més sectors i accelerar el procés de secessió.

En concret, les forces partidàries de seguir explorant fórmules d’encaix amb l’Estat espanyol defensen que les tesis sobiranistes poden provocar una “fractura social” en el país. Tanmateix, aquest és un recurs trampós que busca negar la possibilitat del debat democràtic i d’aquesta manera seguir gestionant i administrant el status quo actual. La confrontació forma part de la normalitat democràtica i la conformació de majories alternatives és la base d’aquesta normalitat. Afirmar que pretendre construir un Estat propi per als Països Catalans pot provocar una fractura social és negar als seus partidaris i partidàries la possibilitat de fer realitat aquest projecte, encara que sigui majoritari, i imposar la voluntat de la minoria. Aquesta tesi, doncs, implícitament accepta que la fractura social no existeix si és l’independentisme el que ha de renunciar als seus anhels, per molt amplis i extensament acceptats que estiguin, el qual és una bajanada i una actitud anti-democràtica. No en va, qui la defensa és aquell que també rebutja la possibilitat de convocar un referèndum d’auotedeterminació, l’expressió més netament democràtica existent, ja que recull directament l’opinió de la ciutadania.

Tanmateix, la proposta de la Intersindical-CSC passa per un sobiranisme en clau d’integració social. No pot ser ni volem que sigui d’una altra manera, com a mínim per als i les que abordem la qüestió nacional des d’una perspectiva d’esquerres. Per nosaltres, res afavoreix més el procés sobiranista que la seva identificació amb una societat més justa. Només polítiques integradores, en clau de justícia social, podran suscitar il·lusió i compromís en les classes populars. És fonamental que el treball en comú de les forces sobiranistes incorpori la referència d’un model social més solidari i igualitari.

Parlar d’un procés d’acumulació de forces en clau social a favor del dret a l’autodeterminació no significa renunciar a què, en una fase posterior, puguin donar-se acords transversals. El principi de sobirania requereix un acord de mínims de les forces polítiques i socials favorables, però això no pot implicar en cap cas aparcar un debat essencial com el del model laboral, econòmic i de societat, en especial en un moment de crisi i precarietat extrema com l’actual.

Tant en el proper 11 de setembre com a la vaga general del 29 del mateix mes, doncs, caldrà plantejar la necessitat de construir un Estat propi i un nou model econòmic i social més just, solidari i igualitari, per nosaltres dues cares de la mateixa reivindicació que es necessiten mútuament.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article