La meitat dels joves triguen més d’un any a trobar la seva primera feina i aquesta és majoritàriament temporal

La setmana passada, l’Instituto Nacional de Estadística (INE) va publicar una enquesta sobre la incorporació del jovent al mercat de treball, la qual va posar de manifest novament la dificultat que té la gent jove per tal trobar una feina, després d’acabar els estudis. Segons les dades que es van donar a conèixer, en pràcticament la meitat dels casos, el termini superava l’any de recerca. I, de fet, un cop firmat un contracte, en la majoria dels casos aquest era temporal.

Una vegada més, es constata que, mentre les dificultats són similars entre la gent que acaba els estudis entre la primària i el batxillerat, aquestes es redueixen per als i les que han optat per realitzar cursos de formació professional i encara més per a les persones amb títol universitari. Tanmateix, la diferència en cap cas és tan gran com es podria pensar i, de fet, quatre de cada deu universitaris/àries triguen més d’un any a trobar la feina, el que demostra fins a quin punt la dificultat per entrar al món laboral és un problema estructural del conjunt del jovent, només parcialment condicionat pel seu nivell formatiu. No es pot, doncs, deixar en mans de la formació la solució per reduir l’atur juvenil, sinó que cal actuar en el món laboral.

El requadre adjunt classifica el temps que triguen a trobar feina els i les estudiants que finalitzen la formació en cada franja. Les dades tan sols es trobaven en termes estatals i, per tant, no les podem mostrar segons la nostra realitat nacional concreta.

Més enllà de les dificultats pròpies del moment econòmic, cal buscar les causes de les dificultats per entrar al món laboral en les deficiències dels mecanismes d’intermediació. Així, una altra dada interessant de l’estudi de l’INE és la fórmula gràcies a la quals els i les joves van poder accedir a la seva primera feina en acabar els estudis. Tal i com es pot observar, els serveis públics d’ocupació només són útils per un 3,19% dels nois i per un 4,98% de les noies; els centres educatius només troben treball per al 6,54% dels nois i el 7,13% de les noies; i les pràctiques a les empreses només permeten incorporar un 2,72% dels nois i un 3,16% de les noies. Les fórmules informals, com els contactes, o la pròpia iniciativa de la persona són les maneres més útils de trobar feina.

Cal, doncs, una reformulació profunda dels serveis públics de recerca de feina , dotant-los de més recursos i noves eines, per tal de poder fer un seguiment més actiu i personalitzat del procés d’intermediació, acostant-lo als territoris i als centres educatius. Per contra, la reforma laboral tal com està plantejada permetrà un major pes de les ETT i de les agències privades de col·locació i, per tant, majors taxes de precarietat i temporalitat i l’inici d’un procés de privatització dels serveis de recerca de feina que només contribuirà a empitjorar les condicions de treball del jovent i del conjunt de la classe treballadora.