S’allarga l’ajuda de 426 euros per les persones sense feina, una almoina per pal·liar el problema de forma selectiva i temporal

Durant la darrera jornada del debat de la nació (espanyola), el Congrés dels diputats va aprovar una resolució segons la qual s’allargarà durant sis mesos més l’ajuda per a aquelles persones a l’atur que hagin esgotat totes les prestacions anteriors. En un principi, aquesta ajuda es va començar a atorgar el passat mes d’agost i havia d’existir per un període de mig any. Un cop esgotat, el Govern central va ampliar el termini pel mateix temps i ara es prorrogarà per tercera vegada, per mig any més, aquesta ajuda.

Des de la Intersindical-CSC, celebrem que a partir d’ara hi hagi més persones que es puguin beneficiar d’aquesta ajuda, però ens reiterem en la crítica que ja vam fer en el seu moment a una mesura que considerem demagògica, amb finalitats publicitàries i amb la voluntat de fer baixar artificialment les xifres d’atur (ja que qui la cobra no consta en els llistats de persones desocupades). Aquesta ajuda es pot percebre per un màxim de sis mesos improrrogables i només hi poden optar aquelles persones que s’han quedat sense feina des de l’inici de la crisi i posteriorment a cobrar la prestació d’atur.

Així, doncs, no és un subsidi que cobrin aquelles persones que el necessitin segons uns barems determinats o per corregir situacions endèmiques de necessitats econòmiques i socials. Ben al contrari, tan sols és una ajuda puntual i d’una quantitat irrisòria per fer més acceptable el tràngol de la desocupació sense prendre mesures estructurals per garantir un benestar social generalitzat i permanent i una ocupació estable i de qualitat. Qui ja es trobava sense feina abans de la crisi, el jovent i les dones que no s’han pogut incorporar al mercat laboral, els treballadors i les treballadores més precàries i temporals i que no havien tingut accés a la prestació per desocupació, qui esgoti durant sis mesos aquesta quantitat mensual i tants altres col·lectius queden exclosos d’aquesta ajuda. Després de dècades mantenint taxes de pobresa que ronden el 20% de la població, caldria mesures molt més agosarades, en especial amb les taxes d’atur i de precarietat permanent en les que ens trobem. Igualment, que la quantitat sigui la mateixa arreu de l’Estat perjudica clarament els ciutadans i les ciutadanes dels Països Catalans, on el cost de la vida és més elevat. Així, cal bastir un marc laboral propi per poder instaurar una prestació indefinida i digne d’atur com a fórmula de benestar i justícia social.

Per altra banda, el Congrés també va aprovar diverses resolucions en les que s’instava l’Executiu central a aparcar les seves pretensions de congelar les pensions i d’ajornar la jubilació fins els 67 anys. El PSOE es va quedar sol defensant aquestes mesures, però ja va deixar clar que igualment tenia pensat tirar-les endavant, en el que suposa un insult més a la teòrica democràcia.