El govern espanyol planteja una Reforma Laboral que retalla drets i que sindicats i patronal s’obren a negociar

El passat divendres, el govern espanyol va fer públic el seu full de ruta en matèria de reformes laborals i el va presentar als sindicats i patronals espanyoles, amb qui l’haurà de consensuar, malgrat que de bon principi ja l’han vist amb bons ulls. I, tot i que les promeses de l’executiu central anaven cap a una altra banda, el document base amb què treballa suposa un increment notable de les facilitats i rebaixes per a les empreses, a costa dels drets laborals i dels comptes de l’Estat, sense cap contrapartida mínima fixada.

D’aquesta manera, la voluntat del govern espanyol és que, sense crear cap nova modalitat de contracte, s’introdueixin modificacions que incentivin l’ús d’aquelles modalitats ja existents i que són més precàries que el contracte indefinit ordinari. Així, es pretén incrementar el pes dels contractes de foment de la contractació indefinida (que rebaixa la despesa de l’acomiadament improcedent dels 45 dies per any treball als 33, malgrat que actualment està reservat a un conjunt de determinats col·lectius que es podria augmentar), incentivar el contracte a temps parcial (malgrat que, segons l’Enquesta de Població Activa, un 50% de les persones que actualment disposa d’un contracte d’aquesta modalitat preferiria tenir-ne un a temps complet, tot i que la proposta del govern de Zapatero és flexibilitar-lo i reduir les despeses de contractació mitjançant pressupost públic) i promoure el contracte de formació (bàsicament per a la gent jove, amb despeses de salari i acomiadament més baixos, tot i que ara es proposa que les empreses petites no hagin de donar la formació teòrica que se li pressuposa), així com motivar els acomiadaments procedents en els contractes indefinits ordinaris (els quals tan sols donen dret a cobrar 20 dies per anys treballat). De fet, el propi document accepta que “les mesures de tot ordre adoptades des de fa anys per corregir aquesta disfunció del nostre mercat de treball [entre contractes temporals i indefinits, que és considerat el principal problema a afrontar] (...) han resultat ineficaces” i, tanmateix, les noves propostes plantejades aprofundeixen en la generalització de contractes precaris i més barats per les empreses que fins ara tan negatius resultats han aportat.

De la mateixa manera, es pretén fer col·laborar les empreses de treball temporal i les agències privades de col·locació amb els serveis públics d’ocupació (avançant en la privatització plena de la intermediació en la recerca de feina), flexibilitzar la negociació col·lectiva (reduint la protecció plena que actualment pot garantir, segons la situació de l’empresa), impulsar programes extraordinaris d’ocupació per a joves, basats en la formació i en col·laboració amb les comunitats autònomes (quan un dels grans problemes de molts/es joves és la sobrequalificació i, a més, es dóna el cas que la conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya va retirar la setmana passada les ajudes per a formació d’aturats/des sense formació i amb risc d’exclusió), s’emmiralla en les polítiques neoliberals de flexiseguretat i ni aporta novetats en l’estratègia per acabar amb les desigualtats de gènere, ni tan sols esmenta les dificultats afegides d’un col·lectiu especialment precaritzat com l’immigrant.

Fins que el govern espanyol no accepti que el principal problema de l’actual crisi i, de fet, del mercat laboral no és la seva excessiva rigidesa o despeses empresarials, sinó precisament la manca d’estabilitat i de poder adquisitiu d’una majoria de la població, derivades de les creixents desigualtats socials, no s’afrontaran correctament els elements centrals a debatre i tan sols es debatrà en quina mesura precaritzar encara més les vides de les classes treballadores, sense més conseqüència per l’economia que l’enriquiment a curt termini dels i les de sempre. Per aquest motiu, des de la Intersindical-CSC, rebutgem contundentment les mesures que preveu l'executiu central i ens reafirmem en què precisament el que ara pertoca és repartir el treball i la riquesa i avançar cap un model d’ocupació plena i de qualitat, mitjançant les 10 propostes que ja fa temps que vam presentar i defensem.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article