Una retallada encoberta de les pensions de jubilació

Els i les pensionistes de l’Estat espanyol han vist aquest mes com els seus ingressos s’han reduït respecte allò que ingressaven el 2009. Aquest fet és causat perquè, malgrat l’increment de l’1% en les quantitats totals decretada per l’executiu central, l’eliminació de la deducció dels 400€ (tramitada com una reforma de l’IRPF, el juny del 2008) ha provocat que la quantitat neta percebuda pels i les jubilades s’hagi vist reduïda, amb la conseqüent pèrdua de poder adquisitiu.

Davant d’això, la Intersindical-CSC ha qualificat l’actitud del govern espanyol de “frívola, erràtica i demagògica”, ja que ha quedat clar com la deducció dels 400€ era una fórmula inadequada, populista i allunyada d’una veritable política fiscal progressiva (tal com ja va denunciar en el seu moment el sindicat) i, a més, el ministre de Treball, Celestino Corbacho, ha tingut la barra d’assegurar que, amb l’increment de l’1% de les pensions, el poder adquisitiu dels jubilats augmentaria, ignorant les deduccions de l’IRPF que anul·len aquest augment.

En aquest sentit, la Intersindical-CSC ha recordat que, malgrat que aquest cop la pèrdua és en termes absoluts, la reducció de poder adquisitiu és una tònica anual per al jubilat català, ja que els increments de què any rere any gaudeixen, calculats segons l’IPC espanyol, són inferiors als de l’IPC català que marca efectivament l’evolució dels preus al nostre país. De la mateixa manera, cal recordar que segons un estudi del Centre d’Estudis Sobiranistes, si poguéssim gestionar la nostra pròpia Seguretat Social catalana, amb una caixa pròpia, la pensió mitjana seria prop de 200€ mensuals superior.

De la mateixa manera, aquesta reducció de les pensions, unida a la futura pujada de l’IVA (a mitjans de 2010) suposarà una precarització afegida per a les persones grans, les quals ja es troben prou escanyades i la situació de les quals dificulta la seva contribució a l’impuls del consum i l’economia, en temps de crisi. De fet, cada vegada més, el rostre de la pobresa és el d’una dona vídua i jubilada i, per evitar un agreujament d’aquesta situació, cal plantejar el debat de les pensions en el marc del debat sobre el repartiment de la riquesa i el sistema fiscal, ja que el problema que arrossega no deriva d’un excés de jubilats/des, sinó el d’una retallada continuada dels impostos directes, en favor de les grans rendes.

Finalment, la Intersindical-CSC denuncia els atacs que ha patit i està patint darrerament el dret a una jubilació digne, qüestionada cada vegada més a causa d’aquestes reduccions continuades de poder adquisitiu, però també pel possible ajornament de la jubilació als 70 anys, pel també possible increment del període de cotització necessari per rebre una prestació i per la limitada aplicació de la llei de dependència.

Des de la Intersindical-CSC, doncs, es reivindiquen indicadors propis i una caixa de Seguretat Social pròpia per als Països Catalans, per tal de poder garantir unes prestacions dignes per als jubilats catalans, així com una fiscalitat progressiva que penalitzi les rendes altes i garanteixi la viabilitat del sistema de pensions.