El projecte de Llei d’Economia Sostenible, una proposta limitada i mancada de mesures socials

La Llei d’Economia Sostenible havia de ser la gran proposta de l’executiu espanyol, per tal de modernitzar una economia basada en el totxo i l’especulació i canviar el model productiu a nivell estatal. Tanmateix, després d’aixecar tanta polseguera i posar-hi tantes esperances, el projecte presentat el passat divendres només es pot considerar com a molt decebedor, ja que defuig els canvis estructurals necessaris i proposa mesures extremadament limitades i que no afronten les veritables carències de l’actual model socioeconòmic.

Així, el projecte del govern espanyol es divideix en 3 eixos i un seguit de mesures fiscals. Per una banda, un eix pretén millorar l’entorn i aglutina mesures com l’impuls d’una limitada reforma dels òrgans reguladors en el sector de l’energia i les telecomunicacions i l’avenç cap a una tímida transparència en els sous de directius/ves d’empreses que cotitzen en borsa, però també qüestions com la presentació d’un pla d’estalvi en la despesa pública (el qual pot comportar menys inversions en serveis socials) o la modificació de la llei de Contractes, per facilitar la col·laboració entre el sector públic i el privat (donant així un major pes a les empreses privades, enfront la iniciativa pública).

Per altra banda, el segon eix pretén reforçar la competitivitat, aportant tot un seguit de facilitats a les empreses, com una reducció dels terminis per crear-ne (reduint així el seu control), retallant el termini de pagament de les administracions, rebaixant les càrregues administratives a les pimes (fent-les menys transparents) o donant més suport al foment de la internacionalització empresarial. De la mateixa manera, s’assegura que es vol potenciar la ciència i la innovació en la indústria, una promesa poc creïble, ja que això ve acompanyat per una reducció de les partides destinat a I+R+D, en els pressupostos d’enguany. Així mateix, totes aquestes mesures de suport a l’empresa no tenen cap contraprestació en favor de les classes treballadores

Pel que fa al tercer eix, aquest proposa potenciar la sostenibilitat, però presenta mesures tan limitades com la creació d’un segell amb informació mediambiental i d’una Mesa Sectorial per potenciar el transport sostenible, impulsar el vehicle elèctric en les diferents administracions, potenciar el transport de mercaderies per ferrocarril (segurament sense tenir en compte l’eix mediterrani), facilitar l’entrada de nous operadors en el transport interurbà o accelerar els objectius de l’estalvi energètic (després d’anys sense complir els que ja hi havia fixats). Tot plegat, però, obvia la necessitat de fixar límits i sancions quant a la contaminació i la sostenibilitat energètica i un autèntic canvi de model en aquest àmbit.

Finalment, el projecte de llei preveu nombroses mesures fiscals, moltes d’elles ja anunciades amb anterioritat, com la limitació de la deducció per habitatge, millores fiscals pels lloguers i per la realització de certes obres, canvis en la fiscalitat dels directius i les directives (ja no tindran reducció del 40% en les retribucions plurianuals que superin els 600.000 euros) i majors deduccions empresarials per inversions en I+R+D i mediambientals. En general, però, són mesures molt tímides amb conseqüències limitades que xoquen amb la dinàmica general de la fiscalitat regressiva potenciada pel govern del PSOE.

Igualment, aquesta llei preveu marcar els canvis productius fins al 2020 i mobilitzar uns 20.000 milions d’euros. Així, s’hipotequen els propers 10 anys amb un pressupost previst que queda molt lluny dels 150.000 milions d’euros mobilitzats per salvar el sector financer. I els canvis que es pretenen introduir queden molt lluny de les promeses realitzades de control del sector financer, la superació de l’economia del totxo o l’avenç cap a un model de creixement sostenible. I encara queden més lluny les nostres reivindicacions de donar un major pes als serveis socials (especialment l’educació i la sanitat), de fer del sector públic una peça clau de l’impuls econòmic, d’imposar una fiscalitat veritablement progressiva, de fer de l’habitatge un dret, de crear un sector públic potent d’energies i indústria i uns sistema públic de finances, de fomentar la participació social en el disseny de les polítiques econòmiques i socials...

Igualment, s’obvia una de les altres causes per la qual la crisi ha colpejat especialment l’Estat espanyol i fa de la seva economia actualment tan insostenible, com és l’enorme desigualtat social i salarial en el si de la societat, impedint que una majoria de la població tingui recursos per tal de consumir allò que es produeix. L’avenç cap a la igualtat, la justícia social i l’estabilitat laboral és també un requisit per tal de garantir un poder adquisitiu bàsic perquè se superi l’atzucac actual. Una llei d’economia sostenible que no contempli aquesta faceta, la de la demanda, i no presenti mesures en aquesta línia no podrà avançar mai correctament cap a l’estabilitat econòmica.

Per tots aquests motius, des de la Intersindical-CSC rebutgem aquesta projecte de llei i esperem que sigui millorat en el seu tràmit parlamentari, malgrat que aquestes modificacions hauran de ser profundes, per tal de poder avançar cap al canvi econòmic i la transformació social necessàries. Cal ser conscients, però, que el tràmit parlamentari difícilment avançarà en aquest sentit, sense una mobilització i pressió popular al darrera per superar les mesures neoliberals amb les que s’està fent front a la crisi.