Des del sindicalisme i el món laboral, fem front a la violència de gènere!

Un any més, cal que des de tots els fronts ens mobilitzem per fer front a una de les majors xacres dels Països Catalans i d’arreu del món, la violència de gènere que han de patir les dones en bona part de les seves relacions socials, familiars i laborals, de forma conscient o no. Aquesta violència, que va molt més enllà de les desenes de dones que moren a mans de les seves parelles o exparelles (malgrat que aquesta en sigui la seva faceta més terrible) o que són agredides per aquestes, marca bona part de les actituds que han de viure diàriament, des de comentaris fins a discriminacions de tot tipus.

Aquestes relacions abusives troben la seva justificació en l’estructura patriarcal de la societat i en la desigualtat que aquesta marca entre homes i dones, fins al punt de legitimar, normalitzar i fins minimitzar les reaccions que susciten, una actitud passiva que des de ben petites ens inculquen. D’una altra manera, no es podria entendre que les dones, que produeixen més del 80% de la riquesa del planeta, tan sols posseeixin vora el 10% de la riquesa.

I aquestes relacions també es donen dia a dia, als centres de treball del nostre país, on la dona ha de viure una discriminació permanent que la converteix en mà d’obra barata i de baixa consideració, justificant diferents formes de violència de gènere o per raó de sexe, en forma de menysteniment constant, insults o una cosificació sexual de la persona (fins i tot, abans d’entrar al lloc de treball, en la fase d’entrevistes, on el físic pot ser molt més determinant en elles que en ells). I aquesta situació, altra vegada, se sustenta en discriminacions ja permanents en el món laboral català, en el qual el 80% dels contractes a jornada parcial els concentren dones, en el qual elles cobren un 25% menys de salari, en el qual tan sols un 9% dels càrrecs directius són ocupats per dones, en el qual pateixen un punt més de temporalitat que ells, en el qual un 30% de dones estan ocupades en llocs de treball per sota de la seva formació (en els homes, aquesta xifra és del 21%)... I aquesta situació és agreujada per la crisi actual, quan desenes de milers de dones s’han vist abocades al món laboral en condicions d’urgència i, per tant, de precarietat afegida, per poder garantir uns ingressos a la llar que les seves parelles respectives ja no podien assegurar (a causa de l’increment de l’atur masculí). De la mateixa manera, en el cas de les dones immigrades sense papers, arran de la recent aprovació de la nova Llei d’Estrangeria, aquestes resten encara més desprotegides davant les agressions masclistes, ja que poden ser deportades en cas de denunciar-ho a la justícia.

Per aquests motius, des del sindicalisme nacional i de classe, tenim unes tasques importants a fer per afrontar la violència de gènere dia a dia. Ens comprometem a denunciar la divisió sexual del treball, la precarietat afegida de les dones, la feminització de la pobresa. Exigirem desenvolupar protocols per prevenir i eradicar l’assetjament sexual o per motius de sexe als centres de treball, incloure a la negociació col·lectiva l’exigència de la plena igualtat entre homes i dones i l’aplicació de plans d’igualtat efectius, vetllar perquè els centres d’ensenyament impulsin un model coeducatiu, insistir en una corresponsabilitat en les tasques de la llar i reproductives i uns horaris de treball que la facin efectiva i lluitar pels drets de les dones immigrants i la seva protecció davant tot tipus d’agressió i violència.

Des de la Intersindical-CSC, un any més, i dia a dia, farem front a la violència de gènere i al patriarcat que la sustenta!