Un 60,5% de les persones té dificultats per arribar a final de mes i un 15,6% són pobres, als Països Catalans

Segons dades de l’Enquesta de Condicions de Vida 2008, feta pública ahir per l’Instituto Nacional de Estadística (INE), la crisi econòmica ha fet augmentar el nombre de persones que es troben amb dificultats per arribar a final de mes, fins al punt que 6 de cada 10 catalans/es ja es troben en aquesta situació. Aquest fet es pot explicar en bona mesura per l’increment del nombre de persones en situació d’atur, afectades per un expedient de regulació d’ocupació o amb les condicions laborals i salarials laminades amb l’excusa de les dificultats econòmiques. Tanmateix, cal entendre que les dades d’aquesta enquesta fan referència a la situació de l’any 2008, el que fa pressuposar que actualment el nombre de persones amb dificultats es deu haver incrementat notablement. De fet, el creixement percentual respecte el 2007 ja havia estat molt elevat, de fins a 4 punts.

La mateixa enquesta de l’INE ofereix una altra dada preocupant, el del nombre de persones que se situen per sota del llindar de la pobresa, una xifra que supera el 15% en el conjunt dels Països Catalans, tot i que amb diferències notables segons el territori. D’aquesta manera, un 20,2% de la població del País Valencià es pot considerar pobre, quan l’any passat aquesta xifra era del 16,3%, mentre que a Catalunya i a les Illes Balears i Pitiüses el percentatge s’ha reduït lleument.

Finalment, l’Enquesta de Condicions de Vida 2008 també reflecteix que el coeficient de Gini de l’Estat espanyol, aquell que marca el nivell de desigualtat entre la seva població, se situà en el 31,2, a nivell estatal. Aquesta xifra pràcticament no ha variat respecte el 2007, i, segons dades de l’Observatori Social d’Espanya, segueix sent superior a la mitjana de la UE, on se situa en 30 i, per tant, reflecteix que la desigualtat a l’Estat espanyol és superior a la mitjana europea i molt més elevada que la de països com Suècia (coeficient de 23), Dinamarca (25), Finlàndia (26) o, fins i tot, Eslovàquia (24), Malta (26) o Hongria (26).

Davant d’aquestes dades, des de la Intersindical-CSC, es reclama que el govern espanyol faci marxa enrere amb la seva proposta de pressupostos, que es considera “fiscalment i socialment regressiva” (ja que incrementa els impostos indirectes, redueix les partides socials i limita l’augment de les prestacions socials), i aposti per protegir aquelles famílies de classe treballadora amb dificultats per arribar a final de mes, que cada cop són més majoritàries, mitjançant la implantació d’un salari social per damunt del llindar de la pobresa, el reforç dels serveis públics, una millora accentuada en les quantitats de les prestacions socials, un notable increment del salari mínim per fer-lo arribar fins als 1.200 € mensuals i una fiscalitat realment progressiva i basada en els impostos directes, per a les rendes riques.