El creixement de l’atur als Països Catalans es manté durant el setembre, amb 27.500 noves persones desocupades

Tal com ja va ocórrer el mes passat, el creixement del nombre d’aturats i aturades, als Països Catalans, ha recuperat el creixement positiu, després d’un breu parèntesi degut a la contractació de temporada. Així, la finalització d’aquestes feines estiuenques i de les relacionades amb les obres del PlanE ha provocat que 27.500 persones es quedessin sense feina, aquest mes de setembre, arribant fins a un total de 1.063.192, en el conjunt de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses.

Atesa la importància del sector turístic, l’increment mensual d’aturats/des insulars ha estat especialment agut, de gairebé un 8%, enfront la mitjana nacional del 2,65%. Tanmateix, tal com ja avisàvem a principis de setembre, els propers mesos poden ser claus de cara a observar l’evolució de les xifres d’atur, ja que existeixen gran quantitat d’ERO suspensius que es poden convertir en ERO d’extinció, el que pot agreujar encara més la situació la situació.

De la mateixa manera, l’increment anual de l’atur dels Països Catalans sota administració espanyola segueix més d’11 punts per sobre de la mitjana estatal (un 52,75% català enfront un 41,29% espanyol), fruit de les dificultats per impulsar polítiques laborals, productives i d’ocupació adequades, sense un marc laboral propi. Malgrat tot, la xifra absoluta de persones sense feina de ben segur que és més elevada que la que reflecteixen aquestes dades del Ministeri de Treball, ja que l’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon semestre ja va incrementar-la fins a més de 1.250.000, una xifra que ha augmentat des de llavors.

Així, mentre el País Valencià és la comunitat autònoma que presenta un increment anual de l’atur més elevat (del 55,83%), en termes absoluts és a Catalunya on més persones s’han quedat sense feina durant aquest període (fins a 354.215). Quant a províncies, en totes les de les tres comunitats les xifres d’increment anual de la desocupació ronden el 50% positiu, malgrat que a Castelló la xifra s’enfila fins al 79,14%, essent la província de l’estat amb un major augment de l’atur.

Quant a col·lectius, les xifres anuals encara presenten una diferència de 20 punts entre l’increment d’aturats i d’aturades, malgrat que aquesta xifra tendeix a reduir-se, ja que, per exemple, l’augment mensual ha estat gairebé idèntic en ambdós sexes. Pel que fa als i les joves, la fi de la temporada estiuenca ha suposat un increïble increment del 12,11% en el nombre de desocupats/des, tot i que aquesta xifra (i en especial l’absoluta) segur que és més elevada, tal com ho demostra si comparem aquestes dades sobre aturats/des joves amb les de l’última EPA, que eleva fins a més de 250.000 el nombre absolut de joves sense feina. Finalment, el col·lectiu nouvingut torna a ser el més perjudicat per la crisi, superant la xifra de 200.000 immigrants a l’atur (el que no comptabilitza els que no es troben inscrits/es als serveis públics d’ocupació) i un increment anual del 75,70%.

Pel que fa als sectors, aquest mes d’agost la destrucció de treball s’ha concentrat en el sector serveis, amb prop de 22.000 noves persones a l’atur, una xifra que s’eleva fins a 194.964 en termes anuals (el que suposa un increment del 48,86% en el sector). Quant al sector de la construcció, el darrer any ha aportat 88.015 nous/ves aturats/ves (un augment del 75,90% en el sector); la indústria n’ha aportat 62.822 de nous/ves (un augment del 47,63%) i el sector primari n’ha aportat 4.777 (un augment del 42,23%).

Un mes més, les mesures preses per les diverses administracions, en especial la central espanyola (pel grau de competències que gestiona), no estan servint per frenar la xacra de l’atur, ja que es resumeixen en simples pedaços, cars i poc efectius i que no ataquen el problema base de la crisi actual: un model socioeconòmic basat en l’especulació, el totxo, les desigualtats socials i el baix poder adquisitiu i amb un baix pes del sector públic i els serveis socials. Cal, doncs, afrontar aquests reptes, malgrat que està clar que mesures com l’increment regressiu d’impostos o la reducció de les inversions en I+D, previstes en els pressupostos de l’Estat, no apunten a què es pretengui avançar per aquí.