Mancances i limitacions en l'Acord de Mesures per a l'Ocupació Juvenil

Una setmana després que les organitzacions sindicals juvenils Avalot-Joves de la UGT i Acció Jove-Joves de CCOO, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), les patronals Foment del Treball i PIMEC i el govern de la Generalitat de Catalunya firmessin pomposament l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil de Catalunya (AMOJC), l’Espai Jove de la Intersindical-CSC ha presentat un document on es demostren algunes de les seves de les seves profundes mancances i evidents limitacions. D’aquesta manera, mentre els actors firmants asseguraven que aquest podia ser un element essencial per tal de millorar la situació de l’ocupació per al jovent treballador català i un exemple del compromís de l’Administració amb la matèria, les joventuts del sindicalisme nacional i de classe destripen l’acord, eix per eix i objectiu per objectiu, per tal de mostrar una visió totalment diferent.

Així, en el document, que podeu llegir aquí i que porta per títol “Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil a Catalunya: un acord d’intencions incertes i mancances estructurals”, es demostra com 51 de les 68 mesures previstes a l’AMOJC són molt superficials i es refereixen tan sols a anàlisis, estudis, convenis, sensibilització o difusió, fins al punt que no es concreta ni una sola actuació parlamentària o legislativa en favor del treball juvenil. Igualment, l’AMOJC en cap cas suposa un projecte innovador, ja que, dels 200 milions d’euros anunciats totals, fins a un 92,88% del pressupost es dedicarà a mesures que es trobaven en curs, realitzades o previstes en anteriors plans, motiu pel qual en el present acord tan sols es recullen aquestes, però sense aportar gaire de nou. Un agreujant d’això és que el cos central i més d’un 90% dels recursos es dediquen a accions relatives a la formació professional i l’educació, uns camps que, tot i importants, no haurien de ser l’eix central de l’ocupació juvenil.

Davant d’aquest fet, des de l’Espai Jove es conclou que aquest acord és una constatació més de la incapacitat de la Generalitat de Catalunya per tal d’impulsar polítiques laborals decidides en favor del jovent treballador, tant per manca de competència i recursos, com per manca de voluntat política d’aprofitar les possibilitats existents. Igualment, l’AMOJC parteix d’un error de fons com és el considerar que la crisi és una causant de la precarietat juvenil, quan en realitat aquest és un mal endèmic que requereix profundes reformes per ser superat, mentre que des de l’Espai Jove també es critica que es vulgui transportar en el camp juvenil la nefasta via de la pau i la concertació social, una línia que les classes treballadores ja han descobert que només serveix per institucionalitzar les desigualtats en favor de les classes benestants.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article