El Parlament Europeu, un espai on defensar o retallar els drets laborals, socials i nacionals

Avui s’ha iniciat la campanya electoral per a l’elecció dels diputats i les diputades que han d’ocupar els seients del Parlament Europeu a partir del proper 7 de juny. Com a Intersindical-CSC, una vegada més, no demanem el vot per cap candidatura o partit, atesa la nostra independència sindical i la nostra pluralitat interna, malgrat que volem fer unes consideracions inicials, per tal de conscienciar els treballadors i les treballadores dels Països Catalans de la importància de les institucions comunitàries, sobretot a causa d’una rellevància creixent del Parlament Europeu, per competències i per moment econòmic i capacitat legislativa.

En especial, com a sindicat nacional i de classe, volem denunciar la deriva neoliberal i estatista que està intensificant el conjunt de les institucions de la Unió Europea, que allunyen cada dia més la realitat del model social i de llibertats que volem per a la Unió Europea. Cal, doncs, un canvi radical en les polítiques que s’apliquen, per tal d’acostar les iniciatives comunitàries a les nostres necessitats com a classes treballadores i com a poble.

Per una banda, doncs, tant el Parlament Europeu com el conjunt de la Unió Europea s’ha caracteritzat els darrers anys per aprovar directives en contra dels nostres drets laborals. Així, el Parlament Europeu ha tirat endavant la directiva Bolkenstein (malgrat que rebaixada, a causa de les pressions sindicals), que obliga a un procés de liberalització del sector serveis que condemna el petit comerç, a la vegada que ha tingut una posició i polítiques de clar caire xenòfob contra la població immigrada, en aprovar directives com la del Retorn d’immigrants (o directiva de la Vergonya), mentre s’ha treballat per imposar un model laboral basat en la flexiseguretat, que tan sols suposa un pas més cap a la desregulació normativa en favor de l’empresariat. Per altra banda, per contra, no s’han posat d’acord per posar punt i final a les jornades laborals de més de 48 hores setmanals que tenen lloc a 15 dels 27 estats europeus, ni per aprovar les 20 setmanes de baixa maternal i les 2 de baixa paternal obligatòria, que va ser rebutjada pel Parlament Europeu.

De la mateixa manera, en el si de la Unió Europea, els governs i els eurodiputats i les eurodiputades han estat incapaços de consensuar mesures contra l’atur creixent arreu del continent, més enllà de les ajudes econòmiques a banca i grans multinacionals, el que ignora la dificultat patida per les classes treballades. Així mateix, el procés d’imposició del Tractat de Lisboa posa en dubte la qualitat democràtica de la Unió Europea. Igualment, la manca de voluntat per reconèixer el català com a llengua oficial i la relegació dels governs autonòmics catalans a un mer paper consultiu al Comitè de Regions demostren el paper residual dels Països Catalans en el si de la Unió Europea (la qual no els reconeix el dret a l’autodeterminació). Finalment, és destacable la manca de suport comunitari a un sector públic i uns serveis socials europeus complets i eficients, el silenci de la Unió en casos de guerres i agressions imperialistes arreu del món, la imposició d’un model educatiu elititzador o la incapacitat per consensuar una política comuna en favor del medi ambient i per frenar el canvi climàtic.

En conclusió, doncs, des de la Intersindical-CSC, volem conscienciar d’aquestes polítiques en contra dels nostres interessos com a classes treballadores catalanes aplicades fins ara, i la necessitat de realitzar un canvi radical a la Unió Europea, mitjançant la fórmula que millor es valori. De la mateixa manera, celebrem que finalment totes les candidatures i partits puguin ser presents a la votació, el que no evita que seguim reclamant a l’Estat espanyol el reconeixement de totes les llibertats democràtiques plenes, incloent el dret a l’autodeterminació i la derogació de la Llei de Partits.