El sindicalisme nacional i de classe de la Catalunya Nord dóna suport a la vaga general

L’èxit de la vaga general i les mobilitzacions del passat 29 de gener, en el que més de 2 milions de persones van sortir al carrer, van suposar un toc d’atenció important per al govern francès i van forçar un cert canvi d’actitud respecte les reivindicacions socials i sindicals. Tanmateix, aquest gir no ha estat suficient ni ha suposat un canvi de rumb en la política de l’equip de Sarkozy. Per aquest motiu, amb les mateixes reivindicacions de no fer pagar la crisi a les classes treballadores, s’ha convocat per demà una altra vaga general, per tal de seguir fent pressió i canviar les prioritats de President francès.

Així, davant la importància de repetir o millorar la incidència i repercussió de l’anterior vaga, la Unió Territorial de la Intersindical-CSC torna a donar suport a aquestes mobilitzacions i anima les classes treballadores de la Catalunya Nord a fer vaga i assistir a la manifestació que sortirà, a les 10.30, de la plaça de Catalunya de Perpinyà.

Igualment, recordem les reivindicacions recollides al manifest, que van justificar les mobilitzacions de finals de gener i que tornen a omplir de sentit les de demà, centrades en cinc àmbits:

- Mantenir els llocs de treball: S’hi afirma que els salaris no són els causants de la crisi, però que les empreses utilitzen aquesta per aplicar reestructuracions per mantenir els beneficis dels i les accionistes. Igualment, s’hi reclama que les ajudes públiques a les empreses han de servir per millorar les indemnitzacions per acomiadament i per beneficiar els salaris, així com s’exigeix que els períodes de menor activitat s’usin per millorar la formació dels i les treballadores.

- Millorar el poder de compra i reduir les il·legalitats: S’hi denuncia que les empreses prioritzen els dividends en detriment dels salaris i la investigació i s’hi exigeix que les negociacions salarials garanteixin el manteniment o millora del poder adquisitiu.

- Treballar efectivament per sortir de la crisi: S’hi exigeixen polítiques públiques per millorar l’economia basades en un rellançament del consum (mitjançant la garantia del poder de compra d’assalariats/des, desocupats/des, jubilats/des i beneficiaris/àries de la renda mínima), facilitar l’accés al crèdit barat, millorar la protecció social (sanitat, jubilació...) dins un quadre col·lectiu i solidari, augmentar les inversions públiques (en especial quant a infraestructures, equipaments públics i serveis, en favor de la recerca, el desenvolupament, l’educació i la formació) i condicionar les ajudes a les empreses a contrapartides laborals i, en el cas de les ajudes bancàries, fer-ne un control directe per part de l’Estat.

- Preservar les millores en les garanties col·lectives: S’hi reclama abolir la llei que posava fi a la jornada de 35 hores, retirar la proposició de llei sobre el treball de diumenge, respectar el diàleg social en els projectes referents a la reglamentació del treball i realitzar reformes en les polítiques públiques que vagin en favor del progrés social.

- Reglamentar l’esfera financera internacional: S’hi exigeix posar fi a l’especulació, als paradisos fiscals i a l’opacitat del sistema financer internacional i es crida a respectar les normes de l’OIT i a mantenir o augmentar les ajudes al desenvolupament.