Cal mesures en favor del 57% de famílies de Catalunya a qui els costa arribar a final de mes!

L’Idescat va publicar ahir l’enquesta de condicions de vida 2007, la qual analitza diverses variables referents a la qualitat de vida de les famílies del Principat de Catalunya, entre les quals hi destaquen dades sobre la població en risc a la pobresa o sobre la distribució personal de la renda.

Així, algunes conclusions de l’estudi, referit a l’any 2007, és que a un 57% de les famílies els costava arribar a final de mes (un 27,2% tenien serioses dificultats, mentre que un 29,5% en tenien lleugeres), especialment en les llars en les que la persona de referència és una dona (a causa del salari inferior que reben elles). De la mateixa manera, el 18,2% de la població de Catalunya es trobava en risc a la pobresa, una possibilitat que afectava especialment les llars monoparentals i unipersonals (aquestes segones habitades sobretot per persones en edat de jubilació).

Des de la Intersindical-CSC es llegeixen amb preocupació aquestes dades, sobretot tenint en compte que, en base a l’augment de l’atur i altres conseqüències de la crisi, aquestes s’hauran agreujat i se seguiran agreujant des la publicació de l’estudi. Cal recordar també que l’Estat espanyol és en conjunt el segon pitjor de la Unió Europea quant a política social per reduir la pobresa (només superat per Grècia), el que ha provocat que la diferència salarial entre els segments més rics i els més pobres de la societat no hagi parat d’eixamplar-se els darrers anys.

Igualment, una situació com la que aquest estudi descriu suposa un impediment més de cara a superar la crisi actual, ja que demostra una manca important de poder adquisitiu per part de la majoria de la població de Catalunya, amb la conseqüent reducció de consum i d’ingressos del sector productiu i de serveis.

En aquest sentit, doncs, per tal de fer front a la crisi i per avançar cap a la justícia social, des de la Intersindical-CSC s’insta a governs estatal, autonòmics i municipals a impulsar mesures per avançar en una redistribució adequada de la riquesa, mitjançant un reforç dels serveis socials, una fiscalitat verdaderament progressiva, una forta millora en les prestacions d’atur, jubilació i subsidis diversos i l’impuls d’un salari social per a les persones i col•lectius més necessitats.