La taxa d’atur puja del 7,4% fins el 13% als Països Catalans, durant el 2008

Malgrat que mes a mes es podia comprovar com l’increment del nombre de les persones desocupades era imparable, segons les sol·licituds de feina registrats als serveis públics, l’enquesta de la població activa ha confirmat abastament aquesta tendència amb unes xifres que mostren com la taxa d’atur dels Països Catalans s’ha incrementat del 7,38% fins el 12,98% durant el 2008, unes xifres que representen un augment de la taxa del 75,88% en tan sols un any.

Així, arran d’aquesta enorme variació, els Països Catalans s’han situat molt per sobre de la mitjana europea, on la taxa se situa en el 7,2%. De la mateixa manera, i després de poder comprovar també com progressivament el nombre de desocupats creixia molt per sobre que el de desocupades, les taxes d’atur segons gènere han tendit a equilibrar-se, fins al punt que a Catalunya i a les Illes Balears i Pitiüses ja és menor la taxa femenina que la masculina (poc més que mig punt, en ambdós casos). De la mateixa manera, malgrat que encara no han aparegut les xifres i atenent a les que s’han anat publicant durant l’any i a la mitjana estatal d’aquesta enquesta, són els col·lectius jove i immigrant dos dels quals hauran patit més l’increment d’atur. A tall d’exemple, a Catalunya, la taxa juvenil ha arribat fins el 26,5%, mentre que la mitjana europea se situa en el 16,4%.

Per front a aquestes xifres, des de la Intersindical-CSC, es reclama al govern central que aprovi un sistema de finançament adequat per als Països Catalans, amb resultats similars als del concert econòmic, ja que no es creu que el fet que les taxes d’atur més baixes de l’estat se situïn per atzar precisament en el País Basc i Navarra (amb un 8,3% i un 8,1%, respectivament), sinó per la possibilitat de reinvertir la riquesa pròpia i finançar mesures efectives per crear ocupació. De la mateixa manera, es reivindiquen mesures que garanteixin el finançament adequat per a famílies i petites empreses, i no només ajudes incondicionals a la banca i avals selectius a les multinacionals, així com es reclama que s’avanci cap a un nou model econòmic que doni més pes als serveis socials, el cooperativisme i els sectors d’alt valor afegit, enlloc d’insistir amb el totxo i l’especulació immobiliària.