La ReVolta

   Per la meva amiga Rosa, de Llofriu

S'han imaginat mai ser un habitant d'aquestes boniques illes polinèsies que han de desallotjar perquè l'ascens del nivell del mar està salinitzant les seves terres agràries i perquè en breu acabaran completament submergides? Sortir d'elles, mobilitzar-se, és l'única resposta que poden adoptar, els agradi o no, i segurament no els agrada. Jeromo Aguado, pastor d'ovelles a la comarca de Tierra de Campos, Palència, argumenta que la situació per a tota la humanitat és similar, caminem cap a un col · lapse ecològic on la crisi actual és una de les seves expressions i, com si de l'illa es tractés , només podem fer una cosa, moure'ns, ens agradi més o menys.

La seva hipòtesi descansa en coneguts arguments científics que indiquen que el futur és molt complicat quan en la mateixa mesura que augmenta la població en el Planeta, anem acumulant població en molt poques grans urbs on el consum de materials i energia i l'acumulació de deixalles és definitivament insostenible. Serveixi d'exemple que alimentar al 50% de la població que actualment ja vivim en aquestes ciutats és totalment dependent d'una energia fòssil que s'acaba, el petroli. Però sembla com si no volguéssim atendre a aquests advertiments, hipnotitzats per "perversos estats del benestar infinits".

 I segons Jeromo, cap on s'ha de moure la nostra civilització? Cap al camp. Advoca per la necessitat d'un èxode invers, de l'espai urbà al rural, un trànsit cap a un espai físic o una dimensió vital a petita escala, els pobles, on la sostenibilitat és més fàcil de garantir ja que estan envoltats (prop i accessible) de gairebé tot el que necessiten per a la vida, la producció pot ser dissenyada ecològicament; i fins i tot els comportaments de sobrietat són més fàcils d'assumir. Fins aquí tot respon a la pura lògica.

Però no serà ni des de la lògica, ni des de 'campanyes orquestrades' per tornar al camp, ni com a simples fugides per desesperació davant la crisi actual que aquesta mobilització serà vàlida i valuosa. La imprescindible tornada al camp ha d'arribar després d'un altre viatge: un trànsit interior que analitzi la nostra vida actual construïda sobre fonaments capitalistes. Volem seguir treballant moltes hores per aconseguir minuts de malviure? On han quedat els moments i espais de veritable felicitat? Ens envolta la lletjor i la crispació? Sabem qui paga el nostre suposat benestar? I si així descobrim que busquem una forma diferent de relacionar-nos amb la natura i amb les altres persones; que aspirem a ser petites transgressions per eradicar el poder del capital que maltracta a tants éssers, que invisibilitza les dones o que especula amb la fam, en aquest cas, la volta al camp si es pot convertir-com diu el pastor-en "una re-volta popular i pacífica, que carregada d'energia positiva, sigui germen d'una nova societat que, alhora que es vagi construint, anirà portant en orris el model de desenvolupament etnocida vigent instaurat a escala planetària ".

Aquesta és la gran virtut de la mobilització cap al rural que a diferència d 'escapar de l'illa', no només és una resposta sensata ecològicament parlant, és també la tornada a un conegut lloc on és possible aixecar nous edificis i paisatges, amb les moltes i valuoses propostes arquitectòniques que en aquests temps de crisi estan apareixent. Totes elles, el decreixement, l'economia social i solidària, la sobirania alimentària, l'economia feminista o el bon viure, funcionen com plànols, bastides i peces de nous sistemes de pensament que podran fer-se realitat en moltes comunitats escampades pel camp.

I el més esperançador d'aquesta revolta és que ja ha començat. A tot el món industrialitzat hi ha gent que "calçats d'indignació i esperança, han decidit assumir el protagonisme de la seva pròpia vida i prendre les regnes del seu futur, sabent que sempre que a la vida se li dóna una oportunitat, només en té prou amb un mil · límetre en el formigó més armat per renéixer ". Són moltes les experiències en marxa i és sorprenent com, com llavors, els seus projectes es desenvolupen i lluiten en aquest mil · límetre-sortejant moltes dificultats-per tirar endavant.

Fascinant no? Per a mi sí, quan en aquests moments on la manca de lucidesa i la confusió predominen en tots els debats i parlaments, rescatar veus de persones que mai es van allunyar de la terra i els seus ritmes, és com obrir de bat a bat finestres reals a un futur il · lusionant. És allò que deia una altra sàvia persona, José Luis Sampedro, "el sistema està trencat i perdut, per això tenim futur", i, fixin-se, el futur és en tornar a mirar la vida rural, al pagès, a la vida natural.

Article publicat al diari Ara