La llavor única. (Els nous transgènics)

En l'article 'El monopoli del tomàquet' publicat a la revista 'Sobirania Alimentària', Juan José Soriano explica com una sola empresa multinacional, Heinz, subministra anualment més de 6000 milions de llavors de tomàquets a tot el món; el que suposa que el 34% de tots els tomàquets que es processen procedeixen de llavors d'una única multinacional. Totes són "híbrides", és a dir, han estat transformades per reforçar algunes característiques però provocant també que els seus descendents no es comportin en el camp com elles. Llavors, per aconseguir bones produccions, els agricultors i les agricultores ja no poden extreure llavors de la collita i tornar a usar-les com sempre han vingut fent sinó que han de tornar a comprar-les any rere any. A més, com aquestes llavors aconsegueixen ser patentades a nom de l'empresa 'milloradora' si algú les guarda i multiplica pot ser multat o empresonat, com succeeix amb certa freqüència.

Després de les llavors híbrides va arribar l'onada transgènica, amb una diferència. Al laboratori, la modificació genètica inclou la introducció de gens d'un altre organisme. Encara que es parla molt d'ells la seva implantació ha quedat reduïda a cultius pensats només en donar moltíssims beneficis a empreses que 'no' donen de menjar a persones; com el blat de moro, colza i soja dedicats a pinsos per a la ramaderia industrial i / o agrocombustibles per a automòbils i camions.

Són moltes les tècniques de laboratori per modificar el material genètic original de les llavors, com la mutagènesi o la fusió protoplástica, però des de fa uns cinc anys una nova tècnica està permetent un desenvolupament molt ràpid. La tècnica CRISPR permet, com si parléssim d'un editor de text, suprimir trossos de gen o tallar i enganxar trossets del gen en altres llocs esperant obtenir amb això noves característiques. Tant es pot fer només amb el material genètic propi que es vol modificar com combinant amb d'altres organismes donant lloc aleshores a un transgènic.

És justament en aquest punt on s'està generant un gran debat del que la societat en general semblem exclosos. Tot i que no introdueixin nous gens, ¿el fet de ser modificacions genètiques ha d'obligar a regulacions fortes per garantir el principi de precaució com es fa amb els transgènics? O per contra, com demanen les multinacionals, que arribin als camps i a les taules sense més garanties?

Mentrestant, són moltíssims els grups científics que estan publicant nous èxits tant en llavors vegetals com en genètica animal per aconseguir, per exemple, porcs amb menys cúmul de greixos, vaques que només pareixin mascles per a benefici de la cria d'engreix o vaques resistents a la tuberculosi. Aparentment màgiques i magnífiques invencions. Però sent una tècnica senzilla i barata per a una gran empresa i amb les lleis de patents a favor seu, el debat per la legalització d'aquests experiments equival a la lluita per l'anell màgic de Frodo i companyia: qui controli la vida controlarà el món.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article