Fam que fa tuf de col·lapse

Les gestes de la nostra civilització t'assetgen, estan per tot arreu. En entrar a la ciutat veus totes aquestes hectàrees de cotxes fabricats en els últims mesos, perfectament alineats, a punt per vendre, i penses ¿es vendran tots? En un documental veus que en un espai on hi cabrien 11 estadis de futbol, ​​a prop d'Accra, la capital de Ghana, s'emmagatzemen milions de tones de deixalles electròniques i penses ¿es van vendre tots? O com en aquella ocasió en que vaig visitar una planta per elaborar tomàquet fregit. Era com una petita central nuclear per on milions de tomàquets circulaven en un circuit de canonades que permetien la sorprenent producció de milers de barrils.
Gestes que són metàfores de la fam. Ja que encara que al parlar de la fam identifiquem una greu situació de dèficits, en realitat el seu origen no és més que la cara B de la sobreproducció, una mica santificada pel capitalisme, que ha trobat, en aquests temps de la globalització neoliberal, el millor dels escenaris: un mercat global i unes polítiques dissenyades per mercadejar.
Quan llegim que es produeix gairebé el doble del que es requereix per alimentar tota la població mundial, el que hem d'interpretar no és només que el problema de la fam no és la manca d'aliments, sinó que el problema és precisament l'excés de matèries primeres, perquè en el món actual ens trobem que més del 20% de les terres conreades estan produint matèries primeres com la palma africana, colza, canya de sucre, soja i plantacions d'arbres que no és que no es mengin directament, que ho és, sinó que aquestes àrees agrícoles s'han aconseguit a base d'expulsar a milions de persones que allà tenien el seu suport. I ara no.
Però a més, bona part de la resta de cultius tampoc estan responent al seu objectiu alimentari sinó que serveixen al joc dels interessos econòmics. D'una banda, dels que en les borses de valors, com malabaristes amb les seves boles, fan pujar i baixar el seu preu en funció de les seves inversions. De l'altra, veiem com els aliments -imantats per on hi ha el poder adquisitiu viatgen del sud al nord, dels llocs de la fam als llocs de l'abundància. Hi ha un exemple que em martelleja. Saben vostès que al voltant del llac Victòria dos milions de persones passen gana quan, cada dia, des d'allà viatgen dos milions de racions de perca del Nil cap als mercats internacionals?
Cap de les solucions a la fam passa per produir en cada territori, amb l'esforç de la seva gent, la part substancial per a una alimentació suficient i sana. Al contrari, s'insisteix en la necessitat d'incrementar les produccions d'acord amb un sistema productiu que depèn de l'ús i l'abús d'un recurs finit, el petroli; que castiga la terra fins portar-la a l'esgotament; i que acaba amb la biodiversitat, vital per adaptar-se als canvis climàtics. No només és responsable de la fam actual, serà responsable d'una fam que fa tuf de col·lapse.