Ningú va dir què i com fer-ho, però un propòsit comú fa de batuta en aquesta obra col · lectiva.
L'enterrament és una escena de dol repetida que protagonitza cadascun dels dies.
En moltes cases, per donar recer als que ho van perdre tot, s'obren les portes com si fossin tramoistes aixecant el teló i els ajuden a acomodar-se el millor possible. -Sentiu-vos com a familiars- els diuen amb un somriure solidari.
Pels camps del voltant, entre murs de formigó i esvorancs de bombes, n'hi ha que rastregen el lloc, pam a pam, recuperant llavors que, espantades, no han germinat encara; i si troben grans que han crescut, els cullen i guarden la palla.
Al carrer, una mare li ha comprat un globus al seu fill.
S'escombren els barris plens de runa, runa d'escoles derruïdes, de cases bombardejades, de granges arrasades.
I amb aquestes pedres-per molt que segueixin els atacs- la gent de Gaza, delimita nous horts per alimentar i revestir el seu poble amb tons de dignitat.
Més informació
https://euskadi.goteo.org/project/ayuda-a-la-resistencia-campesina-de-Gaza
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari