Mesures governamentals dirigides a empresaris, autònoms i desocupats per crear ocupació (i pagar la hipoteca)

Possiblement, no ha estat casualitat que coincidint, aquesta mateixa setmana, amb la publicació dels serveis públics d’ocupació en que l’atur registrat a Espanya al mes de novembre assolia la xifra de 2.989.269 persones, el govern espanyol hagi publicat abans d’ahir dos normatives per fer front a aquesta situació.

En primer lloc, vull fer referència al Real Decret núm. 1975/2008, que va entrar en vigor el dimarts, 3 de desembre, que recull com a mesures principals les següents:

1. Es bonifica amb 125 Euros/mes o 1500 Euros/any als empresaris que des de la entrada en vigor del reglament fins al 31 de desembre 2010 contractin de manera indefinida a treballadors desocupats amb responsabilitats familiars (és a dir, que tinguin un fill o més a càrrec). La bonificació s’aplica a la quantia que l’empresari pagui com a quota a la Seguretat Social.

2. Es facilita que els treballadors desocupats es converteixin en autònoms a través de la capitalització (és a dir, el cobrament anticipat i conjunt) de la quantia a la que tinguin dret pel reconeixement de la seva prestació d’atur. En línies generals, es pot comentar que l’abonament es realitzarà d’un sol cop per l’import que correspongui a la inversió necessària per a desenvolupar l’activitat, inclosa la quantia de les càrregues tributàries derivades de l’inici de l’activitat.

3. Es facilita el pagament de les hipoteques, a través d’una moratòria del préstec corresponent, als treballadors autònoms i als treballadors desocupats; pel que fa als primers, la norma imposa que, o bé han d’haver cessat en la seva activitat durant un període mínim de tres mesos, o bé han d’acreditar que els seus ingressos son inferiors a tres cops l’import mensual de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (que per a l’any 2008, està al voltant dels 506 Euros) també durant tres mesos. Pel que fa al reconeixement d’aquesta mesura els treballadors desocupats han de portar tres mesos en aquesta situació abans de la sol•licitud, i tenir dret a la prestació d’atur o al subsidi posterior. També es reconeix la moratòria en el pagament de la hipoteca als vidus/vídues que ho hagin esdevingut un cop concertat el préstec, i en tot cas a partir de l’1 de setembre.

En tot cas, per gaudir d’aquesta moratòria en el pagament de la hipoteca que tot seguit detallaré, els deutors han d’haver concertat el seu préstec abans de l’1 de setembre, per un import inferior a 170.000 Euros.

Complint aquests requisits, el recolzament financer del govern cobrirà un màxim del 50% de l’import de la quota mensual entre l’1 de gener de 2009 i el 31 de desembre de 2010, amb un límit màxim de 500 Euros; aquestes quantitats s’hauran de compensar a partir de l’1 de gener de 2011 mitjançant el seu prorrateig entre les mensualitats que restin per a la satisfacció total del préstec hipotecari, amb un límit màxim de 10 anys.

En segon lloc, i ja per últim, també voldria mencionar l’aprovació aquesta setmana del Real Decret Llei 9/2008 que habilita un fons als Ajuntaments per tal que contractin la realització d’obres municipals a executar l’any vinent, els quals rebran aquesta inversió del Govern espanyol sempre que l’empresa que rebi l’encàrrec de fer les obres hagi d’ocupar per a la seva execució a persones en situació d’atur. De fet, la norma estableix que els Ajuntaments hauran de prendre en consideració, com a criteris d’adjudicació de les obres, la mesura en que el contracte corresponent contribuirà al foment de l’ocupació.

En fi, seguirem amb detall l’eficàcia d’aquestes mesures, i comprovar si el govern es veu forçat a ampliar els col·lectius als que van dirigides; en tot cas, aquestes iniciatives, així com les dades que han iniciat aquest blog, ja posen al descobert una situació molt delicada en el mercat de treball, i no solament en la construcció: de fet, el major nombre d’increment d’atur s’està produint en el sector dels serveis, àmbit en el que Girona té una presència fonamental, i també haurem de seguir l’increment vertiginós de l’atur entre els immigrants, que sembla confirmar que els primers que estan pagant aquesta situació són ells.