La vida “normal” d’una treballadora víctima de violència de gènere

El títol que he escollit per aquest blog està relacionat amb la situació viscuda per una treballadora, anomenada Raquel, en la seva empresa, que ha acabat en una resolució judicial que tot seguit us comentaré.

Abans de fer-ho, voldria recordar que d’acord amb la Llei de violència domèstica, les treballadores que acreditin el patiment d'una situació de violència de gènere, poden exercir en el marc del seu contracte de treball determinats drets per millorar la seva protecció personal: per exemple, modificar la seva jornada laboral o canviar de centre de treball; si per causa de l’exercici d’aquests drets la treballadora fos acomiada, la llei estableix la nul•litat de l’acomiadament, el que implica que l’empresa l’ha de readmetre.

Dons bé, resulta que Raquel era víctima de maltractaments per la seva parella, cosa que va acreditar judicialment, i va fer us del dret de canviar d’horari a l’empresa; en tot cas, l’assetjament a que dia i nit li sotmetia la seva parella va acabar alterant la seva salut, per a la qual cosa va demanar una baixa mèdica, que se li va concedir pel "trastorn depressiu per ansietat derivat de la violència de gènere” que patia.

Un cop obtinguda la baixa, Raquel va rebre una notificació de l’empresa on se li comunica el seu acomiadament fulminant, ja que trobant-se de baixa “ha realitzat una vida totalment normal”, la qual cosa, segons l’empresa, no es correspon amb la seva malaltia, i consegüentment se li extingeix el contracte per manca de bona fe en el compliment del contracte de treball.

Pel que s’ha sabut arran d’una entrevista amb l’advocada de la treballadora, l’empresa va decidir acomiadar-la ja que va contractar a un detectiu que va fotografiar a Raquel “comprant al supermercat amb la seva mare”, “asseguda a la terrassa d’un bar amb els seus amics”, i “anant caminant pel carrer, amb un somriure”. Se suposa que aquests son els motius que van moure a l’empresa a justificar l’acomiadament per la “vida normal” de la treballadora.

Tot i les justificacions de la treballadora de que el trastorn d’ansietat que patia derivava d'una situació de violència de la seva parella, i de que el propi metge, a més de recomanar-li una medicació molt forta, li havia recomanat també que no es tanqués a casa, que es fes acompanyar d’altres persones i es relacionés amb elles, l’empresa no va voler fer marxa enrere en la seva decisió i ni tant sols va voler arribar a un acord.

En tot cas, qui tampoc va fer marxa enrere va ser la pròpia treballadora que, tot i el patiment afegit pel seu acomiadament, va posar el tema en mans de la justícia, la qual va acabar resolent la nul•litat de l’acomiadament de la treballadora i per tant, va obligar l’empresa a readmetre-la forçosament en el seu treball (es pot consultar la sentència del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya de 3 d'octubre de 2008).

Espero que aquest blog pugui servir d’informació a totes les dones que pateixen situacions de violència de gènere sobre els seus drets a l’àmbit laboral, així com també desitjaria que servís perquè els empresaris prenguessin consciència del que significa una situació de violència domèstica, i en aquest sentit, la prenguessin en consideració a l'hora de prendre una decisió laboral sobre una treballadora que l’estigui patint (per cert, cada cop més, immigrants, que a més, en virtut de la seva situació d’irregularitat a Espanya no volen denunciar la seva parella).

Per acabar: conforme a l’entrevista de l’advocada de la treballadora que us he esmentat, i que apareix al diari La Ley d’octubre de 2008, l’empresa (que és Nissan) va readmetre la treballadora, però li va donar un lloc de treball que no és el que li correspon amb el que venia ocupant i en el qual ha d’utilitzar maquinària pesada; la treballadora està molt preocupada perquè amb la medicació que pren té por de patir algun accident, o causar mal als seus companys per la responsabilitat d’utilitzar la màquina. Davant de la petició de la treballadora, l’empresa no ha fet res per canviar-ho.

En virtut de l’actuació de l’empresa, s’amaga alguna cosa més que no coneixem?.