Una actualització de les dades dels estrangers a Catalunya i a Girona

Aquesta setmana s’han publicat les dades oficials sobre el nombre d’estrangers amb residència regular a Espanya a 30 de setembre de 2008, de les quals s’extreu que en el que portem d’any s’ha increment un 7,43% el seu nombre i arriben a la xifra de 4.274.821 estrangers.

Una dada que explica aquest creixement és l’important augment dels nacionals de països de la Unió Europea, en concret dels ciutadans romanesos, que es consoliden com el primer col•lectiu d’estrangers (715.750), però també és apreciable l’increment de britànics, portuguesos i italians entre juliol i setembre d’aquest any.

En tot cas, els romanesos han passat ja per davant dels marroquins (681.829) i dels equatorianes (387.927). Tot i que això a Espanya, ja que a Catalunya, com es veurà, la situació canvia vom veurem tot seguit.

Catalunya apareix com una de les Comunitats Autònomes amb més estrangers: 921.646 (junt amb Madrid, Andalusa i Valencia, agrupen el 64,89% dels estrangers), dels quals 620.659 a Barcelona, 119.736 a Girona, 117.658 a Tarragona i 63.593 a Lleida.

Del total d’estrangers a Catalunya, 242.866 son de l’Europa comunitària, on destaquen molt especialment els romanesos (87.928), que s’instal•len sobre tot a la província de Tarragona. A Girona, cal destacar també la presència de romanesos (13.462) respecte de la resta de nacionals d’altres països europeus, tot i que el nostre territori és el preferit pels francesos i els italians.

Pel que fa a les persones provinents d’Àfrica, Catalunya disposa de 276.057 immigrants, dels quals 220.332 són marroquins, convertint-se així en el primer col•lectiu d’estrangers al nostre país, i el primer també a Girona, al que li segueix, com una dada molt específica d’aquesta província, la importat presència de gambians.

De fet, si haguéssim de fer una ordenació numèrica del major nombre d’estrangers, segons nacionalitat, sortiria a grans trets la següent: marroquins (36.904), romanesos (13.462), gambians (8.862) francesos (4.725), xinesos (3.327), indis (3.248) i italians (3.147).

En tot cas, no ens hem d’oblidar que a Girona, l’augment del darrer trimestre s’ha produït per la banda que hi accedeixen conforme al règim comunitari (per entendre’ns, de forma simplificada els que tenen pràcticament els mateixos drets que els autòctons, mentre que s’ha rebaixat el nombre d’estrangers del règim general (els estrangers “de veritat), i que del total d’estrangers que hi resideixen, si bé el 42% son africans, el 35% son europeus.

En fi, el coneixement d’aquestes dades son necessàries per comprendre la complexitat de la immigració, i per adoptar les postures (i les polítiques) que calgui en funció del màxim de coneixement sobre la nostra realitat.