Nous incentius laborals i ajuts econòmics.

El dissabte 12 de febrer va sortir publicada al Butlletí Oficial de l’Estat el Reial Decret Llei 1/2011 que es titula “de medidas urgentes para promover la transición al empleo estable y la recualificación profesional de las personas desempleadas”. Com es veurà a continuació, tot i el títol que se li dona, el que en veritat busca la norma es afavorir la contractació de treballadors joves, i cobrir les situacions de necessitat econòmica en la que es poden trobar els desocupats que no disposin de rendes.

La norma deriva de l’Acord Social assolit entre govern, sindicats i patronal a principis de febrer i en aquest sentit, inclou uns programes de caràcter « extraordinari i urgent » degut a la taxa d’atur a la que s’ha arribat a Espanya (un 20,33% a finals de 2010). El Reial Decret Llei 1/2011 expressa, en tot cas, que aquestes actuacions que impulsa tenen com a principal objectiu millorar la eficiència de les politiques d’ocupació.

Podríem confirmar que els dos programes que es detallaran a continuació, busquen potenciar la contractació de persones desocupades, però també és cert que en el seu rerefons batega el fet de que moltes persones s’estan quedant sense les prestacions econòmiques, els subsidis o altres ajuts econòmics que podien estar gaudint des de que varen perdre el seu treball fa temps i encara no han trobat cap altre. D’altra banda, també pot confirmar-se que la norma fa un esforç per atribuir als treballadors la realització d’accions de formació i d’inserció, i així fer més “eficients” les polítiques d’ocupació, ara bé, també és cert que de forma general aquelles actuacions d’inserció laboral es configuren més com un dret que no com un deure si es vol obtenir el corresponent ajut econòmic.

1. El primer programa prevista al Reial Decret Llei 1/2001 es titula “programa excepcional d’ocupació per a la transició cap a la contractació estable”, la durada del qual es preveu per un any: es tracta d’incentivar que les empreses contractin treballadors joves (de 30 o menys anys) que portin inscrites com a desocupades al menys un any dintre dels 18 mesos anteriors a la contractació.

La contractació d’aquests treballadors serà a temps parcial, d’un mínim del 50% i un màxim del 75% d’una jornada a temps complert a l’empresa, i sempre s’haurà d’acreditar que mitjançant aquest nou contractual augmenta de forma neta la plantilla de l’empresa.
En aquests casos, l’empresa obtindrà una bonificació durant els dotze mesos següents a la contractació del 100% en totes les quotes empresarials que paga a la Seguretat Social, o del 75% en els supòsits que es tracti d’una empresa de 250 o més treballadors.

2. El Reial Decret Llei 1/2011 també regula el Programa de requalificació professional de les persones que hagin esgotat la seva prestació per desocupació, que segons estableix la pròpia normat “tindrà una durada de 6 mesos des de la seva entrada en vigor” (és a dir, fins al 14 d’agost).

Durant aquest termini, podran demanar una ajuda econòmica consistent en el 75% de l’índex IPREM (en l’actualitat, uns 531 euros aproximadament) fins a un màxim de sis mesos, els desocupats que estiguin inscrits en les oficines de treball de la generalitat que esgotin a partir del 16 de febrer les seves prestacions o subsidis d’atur i no tinguin dret a altres ajudes per desocupació.

És d’interès destacar que a més d’aquest ajut aquestes persones tindran dret a realitzar un itinerari individualitzat i personalitzat per a la seva inserció a càrrec del servei públic d’ocupació i també a participar en altres accions de requalificació que li siguin ofertades. Com es veu, es tractaria d’un dret subjectiu, i no tant un deure, a realitzar aquestes activitats d’inserció laboral. Tanmateix, després d’establir aquest dret, el Reial Decret Llei 1/2001 estableix que les persones obligades d’aquest programa vindran obligades a participar en les accions de politiques actives d’ocupació i de recerca de feina que els proposin els serveis públics d’ocupació. Això podria suposar que l’obtenció de l’ajut econòmic implica el deure del treballador a seguir les accions d’ocupació que li proposi el servei d’ocupació català, ara bé, en cap moment el RDL 1/2001 estableix que la no realització d’aquesta obligació impliqui la pèrdua de l’ajut. Només en un cas si que es condiciona l’obtenció de l’ajut econòmic a la realització de les accions d’inserció laboral, en concret, quan una persona desocupada hagi començat a realitzar un itinerari d’inserció laboral i sigui llavors que sol·liciti l’ajut, ja que en aquest cas, la seva percepció estarà condicionada a la participació en aquest itinerari.

Finalment, caldria destacar que el Reial Decret Llei 1/2011 preveu l’adopció de mesures específiques d’orientació i formació laboral per als col·lectius de joves, majors de 45 any en situació d’atur de llarga durada, persones procedents del sector de la construcció i altres persones que, dintre d’aquests col·lectius, tinguin baixa qualificació.

En conclusió, la norma que s’ha comentat pot servir per incrementar la contractació a temps parcial pel col·lectiu de joves, i alhora pot cobrir determinades situacions de necessitat per la manca de rendes econòmiques, en tot cas de la norma es podria dir també que no fixa als immigrants com un col·lectiu específic que pot necessitat d’accions específiques, com tampoc estableix una acció decidida directa per als treballadors d’edat, a no ser el compromís agafat pel govern d’adoptar en el termini de 6 mesos una estratègia global per a l’ocupació de les persones treballadores de més edat.