Els immigrants es volen quedar o marxar?

S’ha publicat les dades dels expedients tramitats durant l’any 2010 a les Oficines d’Estrangeria, de l’Administració General de l’Estat, les quals poden donar algunes idees d’interès sobre la voluntat dels immigrants de restar o no al nostre país.

La primera dada a prendre en consideració és que a l’any 2010, el nombre total de resolucions que han dictat les Oficines d’Estrangers de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona davant diverses sol·licituds dels immigrants per obtenir documentació sobre la seva presència a Catalunya o validar la que ja tenen ha estat de 390.417, el que representa un increment del 19,3% respecte del 2009: en termes relatius, l’augment més important de sol·licituds en termes generals s’ha produït a Girona, amb un 33,8% (46.552 sol·licituds).
D’acord amb aquesta dada, els estrangers no sembla que vulguin marxar degut a la crisi, sinó que al contrari, volen disposar de la documentació adient per poder quedar-se en situació legal.

De fet, aquest augment s’explica per les nombroses sol·licituds dels estrangers per renovar durant l’any 2010 les seves autoritzacions de residència que varen obtenir al procés de normalització de l’any 2005. Això significaria que no només els estrangers estan disposats a quedar-s’hi, sinó a fer-ho a llarg termini, ja que el fet d’haver residit durant cinc anys a Espanya de forma legal i continuada els hi dona dret a obtenir una autorització de residència de llarga durada, sense que hagin de tornar a renovar-la cada cert període de temps.
Així s’han resolt 184.686 sol·licituds de renovacions en general a Catalunya (en primer lloc Barcelona amb 125.346, i en segon Tarragona amb 24.457), de les quals, el volum de renovacions corresponents al procés de normalització que es va engegar l’any 2005 han estat 105.355 (en termes absoluts, primer Barcelona amb 78.000 i després Girona amb 11.033).

Ara bé, tot i aquest augment de sol·licituds, altres conclusions que deriven de les dades publicades per les oficines d’estrangeria, podrien ser també que la crisi econòmica els està afectant en tres àmbits relacionats amb l’obtenció de permisos de residència per ells i els seus familiars: per una banda, la poca disposició a reagrupar a familiars; per altra, la reducció del percentatge de sol·licituds de residència per circumstàncies excepcionals (per exemple, mitjançant l’acreditació pels estrangers en situació irregular de la presència i el treball d’aquests durant alguns anys), i finalment la poca contractació que s’està realitzant respecte els estrangers que estan als seus països d’origen.

Així, durant l’any 2010 s’ha detectat una reducció de les sol·licituds de reagrupament familiar de l’any 2010 (19.134) al 2009 (23.936); Barcelona i Girona continuen sent les principals seus de reagrupament (13.049 i 2.733). Pel que fa a les sol·licituds d’autoritzacions de residència per circumstàncies excepcionals, entre d’altres per arrelament, també s’ha detectat una tendència a la baixa: de 33.537 a 29.728 el 2010, essent també Barcelona (21.027) i Girona (3.807) les principals seus. I finalment, en relació a la contractació de treballadors immigrants, tràmits que són compartits entre l’Administració General de l’Estat i la Generalitat de Catalunya, han estat de 26.266, principalment a Barcelona 21.697 i a Girona, 2.163.

Girona continua sent la província amb un percentatge d’immigrants més alts que pretenen quedar-se, la qual cosa no estranya tenint present l’elevat nombre d’immigrants que han vingut a Catalunya en aquests darrers anys. Aquesta realitat ha de fer que les politiques públiques donin a la demarcació gironina una atenció especial. La Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania, única a Catalunya, i amb seu a la Universitat de Girona, seria una bon exemple de la necessitat de dotar a Girona d’inversions, seus i fòrums d’actuació respecte de la immigració.