Dèiem al post publicat la setmana passada que l’edat s’està convertint cada cop més en un factor de discriminació a la feina que afecta principalment als joves i als treballadors majors d’edat, tot i que amb manifestacions diferents: des del punt de vista de la joventut, el paràgraf d’una cançó d’ara fa uns mesos del grup Amaral ho posava de manifest al dir que “Carlos me contó que su hermana Isabel la echaron del trabajo sin saber porqué; no le dieron ni las gracias porque estaba sin contrato; aquella misma tarde fuimos a celebrarlo, ya no tendrás que soportar al imbécil de tu jefe ni un minuto mas. Son mis amigos, en la calle pasábamos las horas. Son mis amigos, por encima de todas las cosas”.
Efectivament, per al grup de joves, la discriminació laboral que pateixen es manifesta particularment a les seves condicions de treball: en la cançó mencionada, això s'exemplifica en el fet que la treballadora està sense contracte –escrit- i a més, ni es van molestar en justificar, com és degut legalment, la causa de la finalització d’aquell.
Però també pel que fa als treballadors adults està emergint no solament la seva dificultat per accedir a una feina un cop arribada una edat determinada, sinó que es veuen abocats a la finalització del seu contracte per aquest motiu: com exemple, l’incentivació per una emrpesa espanyola de telefonia móbil per posar fi a la relació laboral que manté amb treballadors que tenen una edat superior a 48 anys!!.
Davant d’aquestes situacions, i per fer front als tòpics que envolten el treball dels joves i els grans (els primers, falta d’experiència) i els segons (poca aptitud o salut fràgil), convé recordar que la nostra legislació prohibeix qualsevol discriminació a la feina basada en l’edat sense cap altra justificació, i que particularment respecte dels joves, no poden ser objecte de cap tipus d'explotació econòmica per aquest motiu.
També cal mencionar, que la millor manera de protegir-se front aquestes situacions és la formació del treballador, tot i que a Espanya, com ha posat de manifest un estudi recent de la UE, és on es detecta el major nombre d’abandonaments escolars o el poc nivell de lectura (en aquest cas, a Espanya això es dona en el 25,7% de casos de joves de 15 anys, sent els nois el 32,3 y les noies el 18,9%).
Millor és la situació pels adults, ja que cada cop es detecta que participen més en accions de formació: a Espanya, el percentatge de població entre 25 i 64 anys que fa cursos de formació està al 10,4%, quasi bé com a la mitjana europea, però per sota del 12,5% que és el que es vol aconseguir. La trampa està, en tot cas, que qui més es forma son els treballadors qualificats, no els que tenen estudis bàsics o que no en tenen, que són els que més son objecte de majors problemes per obtenir una ocupació.
En definitiva, cal lluitar contra els tòpics que justifiquen tractaments perjudicials a la feina, ja siguin joves o grans: no per ser gran tindràs automàticament problemes de salut, si la teva tasca professional no ha repercutit en res en el seu estat de salut. A més, cal formar-se per evitar discriminacions i finalment, cal recordar a les empreses i a la societat que el seu capital humà està composat per persones que tenen dret, qualsevol que sigui la seva edat, a crear feina, a accedir a un treball o a canviar si és el seu desig.
Si no es fa això, i es permet un gran nombre de treballadors grans sense treball, una de les vies que es propugna per sostenir el sistema de benestar social és la immigració: però està preparada la nostra societat per rebre més immigrants i cobrir, a més, la baixada demogràfica?.
Continuarà.
Efectivament, per al grup de joves, la discriminació laboral que pateixen es manifesta particularment a les seves condicions de treball: en la cançó mencionada, això s'exemplifica en el fet que la treballadora està sense contracte –escrit- i a més, ni es van molestar en justificar, com és degut legalment, la causa de la finalització d’aquell.
Però també pel que fa als treballadors adults està emergint no solament la seva dificultat per accedir a una feina un cop arribada una edat determinada, sinó que es veuen abocats a la finalització del seu contracte per aquest motiu: com exemple, l’incentivació per una emrpesa espanyola de telefonia móbil per posar fi a la relació laboral que manté amb treballadors que tenen una edat superior a 48 anys!!.
Davant d’aquestes situacions, i per fer front als tòpics que envolten el treball dels joves i els grans (els primers, falta d’experiència) i els segons (poca aptitud o salut fràgil), convé recordar que la nostra legislació prohibeix qualsevol discriminació a la feina basada en l’edat sense cap altra justificació, i que particularment respecte dels joves, no poden ser objecte de cap tipus d'explotació econòmica per aquest motiu.
També cal mencionar, que la millor manera de protegir-se front aquestes situacions és la formació del treballador, tot i que a Espanya, com ha posat de manifest un estudi recent de la UE, és on es detecta el major nombre d’abandonaments escolars o el poc nivell de lectura (en aquest cas, a Espanya això es dona en el 25,7% de casos de joves de 15 anys, sent els nois el 32,3 y les noies el 18,9%).
Millor és la situació pels adults, ja que cada cop es detecta que participen més en accions de formació: a Espanya, el percentatge de població entre 25 i 64 anys que fa cursos de formació està al 10,4%, quasi bé com a la mitjana europea, però per sota del 12,5% que és el que es vol aconseguir. La trampa està, en tot cas, que qui més es forma son els treballadors qualificats, no els que tenen estudis bàsics o que no en tenen, que són els que més son objecte de majors problemes per obtenir una ocupació.
En definitiva, cal lluitar contra els tòpics que justifiquen tractaments perjudicials a la feina, ja siguin joves o grans: no per ser gran tindràs automàticament problemes de salut, si la teva tasca professional no ha repercutit en res en el seu estat de salut. A més, cal formar-se per evitar discriminacions i finalment, cal recordar a les empreses i a la societat que el seu capital humà està composat per persones que tenen dret, qualsevol que sigui la seva edat, a crear feina, a accedir a un treball o a canviar si és el seu desig.
Si no es fa això, i es permet un gran nombre de treballadors grans sense treball, una de les vies que es propugna per sostenir el sistema de benestar social és la immigració: però està preparada la nostra societat per rebre més immigrants i cobrir, a més, la baixada demogràfica?.
Continuarà.
Arran de la lectura del seu comentari, voldria felicitar-lo per l'empenta que demostra tot i la situació professional que està vivint: el fet que no s'hagi rendit en la recerca de feina, el seu projecte de realitzar algun curs de formació professional, o fins i tot la possibilitat de crear un negoci propi, implica per si mateixa una actitut que trenca absolutament amb alguns tòpics socials relatius als treballadors més grans de 45-50 anys, raó per la qual estic segur que la seva concreció li reportarà beneficis personals i socials.
La situació descrita per Vostè, bàsicament la possible extinció del seu contracte en raó, entre d'altres circumstàncies de la seva edat, no és un cas únic, i cada cop hi ha més veus reclamant una intervenció pública de vigilància d'aquests supòsits. Esperem que això es pugui concretar, bé per la pròpia dignitat dels treballadors grans, bé per la pròpia necessitat que la societat en té d'ells, encara que sigui per mantenir el seu estat del benestar.
Ben cordialment.
M'estic plantejant canviar de feina i per això vull fer un curs. Però en tot cas serà per treballar com a autònom perquè no penso que, ni que fos la persona més ben preparada del món, cap empresari mediocre em contractaria.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari