La lluita contra la fam ha de comptar amb aquells que la pateixen

Més de 600 delegats i delegades d'organitzacions camperoles, pescadors, consumidors crítics, pastors, dones, joves... es donen cita aquestes dies a Roma al Fòrum dels Moviments Socials per a debatre i establir estratègies conjuntes d'acció per a afrontar la greu crisi alimentària que afecta més de mil milions de persones a tot el planeta, un de cada sis habitants, especialment als països del Sud.

El Fòrum se celebra coincidint amb la cimera mundial sobre seguretat alimentària 2009 de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, FAO, que començarà la propera setmana [16 a 18 de novembre]. Ahir [13 de noviembre], a la pl. Campidoglio, al centre de Roma, es va celebrar l'acte d'obertura de la trobada, dedicat als pobles originaris, representants de les comunitats maorí, maputxe i dakota, entre d'altres, ens van recordar que “nosaltres no venem la mare terra” i que “la lluita contra la fam no es pot dur a terme sense comptar amb aquells i aquelles que la pateixen i els qui treballen amb la terra”.

Quatre seran els eixos temàtics del Fòrum. El primer analitzarà el monopoli existent a la cadena agroalimentària, en mans d'unes poques empreses multinacionals que acaben determinant el nostre model alimentari, així com el paper de les institucions internacionals, supeditades a aquests interessos corporatius.

Un segon eix de treball abordarà la creixent privatització dels recursos naturals: la terra, l'aigua, les llavors, les zones pesqueres tradicionals, l'agrodiversitat... En concret, una preocupació central al Fòrum és la creixent dinàmica d'acaparament de terres per part d'empreses privades o Estats que compren terra a països tercers per tal d'assegurar-se la producció d'aliments i/o l'especulació amb els mateixos a costa del dret a l'alimentació de les poblacions d'aquests territoris.

Les polítiques governamentals i internacionals agràries, pesqueres i ramaderes, i el seu suport incondicional a l'agroindústria, serà un altre dels eixos centrals, així com les alternatives que es plantegen des dels diferents moviments socials. Quina agricultura pot refredar el planeta? Quina solidaritat entre el camp i la ciutat? Quins models alternatius de comercialització? Quin és el paper de dones, pagesia, pastors, comunitats rurals en la construcció de la sobirania alimentària? Aquestes són algunes de les qüestions per abordar en un tercer eix de treball.

Finalment, l'accés als aliments és una altra temàtica central. Avui, la crisi alimentària és resultat de la impossibilitat d'àmplies capes de la població per a poder adquirir menjar. Es tracta d'un problema d'accés, malgrat el discurs oficial de les institucions internacionals i de les empreses que ens volen fer creure que es tracta d'un problema de producció, que serà resolt amb una nova revolució verda, més agricultura industrial, transgènics, etc. Davant de la creixent descamperolització del camp, com alimentarem el planeta? Davant de la privatització dels recursos naturals, com reapropiar-nos dels nostres sistemes agrícoles i alimentaris?

Els participants, organitzats en quatre grups de treball, abordaran cadascuna d'aquestes problemàtiques per tal de plantejar-hi alternatives i propostes concretes d'acció que seran presentades a la cimera mundial sobre seguretat alimentària de la FAO . El Fòrum dels Moviments Socials ja ha començat, el futur de l'alimentació encara és a les nostres mans.

Esther Vivas participa al Fòrum dels Moviments Socials paral.lel a la Cimera Mundial de la FAO sobre seguretat alimentària a Roma (Itàlia).

Traducció d'Enfocant.net