El clima no és una mercaderia

La crisi climàtica és avui una realitat innegable. Segons el Panell Internacional Sobre Canvi climàtic (IPCC), la temperatura global ha augmentat, entre 1906 i 2005, un 0,74ºC de mitja i en els darrers cinquanta anys aquesta pujada ha doblat pràcticament la dels cent anteriors.

La lògica del sistema capitalista, que avantposa els interessos privats als bens públics i comunitaris i al respecte al medi ambient, és el màxim responsable d’aquesta situació límit. Un model productivista, basat en l’ús intensiu de recursos fòssils altament contaminants, explotació sistemàtica de la terra i vulneració dels drets econòmics i socials. Un model que ens ha conduït a una crisi financera, energètica, social, alimentària i climàtica, sense precedents.

Les “solucions” que s’estan aplicant per a sortir de l’actual crisi van en una direcció pro-capitalista. Front la bancarrota de l’economia: més ajuts a l’empresa privada i als bancs, mentre el número d’aturats no para d’augmentar. Front la fam al món: s’aposta per una nova revolució verda, més transgènics i agricultura intensiva, mentre la dificultat per accedir als aliments continua i el número de persones que passen gana no para de créixer. Front al canvi climàtic es promou un “capitalisme verd”: els agrocombustibles, la comercialització amb els drets d’emissions..., mentre el planeta continua escalfant-se. En definitiva, ens volen fer creure que les solucions a la “gran crisi” passen per intensificar, precisament, aquelles polítiques que ens han conduït a la mateixa.

Aquests dies Barcelona acull la reunió de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, prèvia a la cimera de Copenhaguen (COP 15) on s'ha de revisar l’actual protocol de Kyoto i on tot apunta a un previsible fracàs de les negociacions. Els interessos empresarials, en connivència amb els governamentals, primen per sobre la voluntat de reduir els gasos d’efecte hivernacle i per acabar amb el canvi climàtic.

Front aquesta situació, cal exigir reduccions dràstiques, obligatòries i proporcionals. Els països del Nord són els que més han de reduir les emissions en el seu territori i sense recórrer a la compensació per inversions en països tercers. Cal també impulsar un nou model energètic basat en les renovables i un sistema de mobilitat sostenible partint del transport terrestre i de caràcter públic, la vegada que cal una reforma radical dels Mecanismes de Desenvolupament Net.

Tot això i més és el que reivindica la campanya El clima no està en venda, integrada per un ampli ventall d’associacions ecologistes, en defensa del territori, cooperatives de consum, sindicats, ONGs... Perquè no es pot seguir comercialitzant amb el planeta. La vida, els aliments, la salut, la terra, l’educació i el clima no són una mercaderia.

Esther Vivas forma part de la campanya El clima no està en venda. Article publicat a La Directa, núm. 159.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article