De mala llet

Els ramaders i productors de llet estan en peu de guerra. El sector pateix una crisi profunda provocada pel fort descens del preu d'aquest producte que perjudica especialment els petits i mitjans ramaders que estan abandonant poc a poc les seves explotacions.

No es tracta només d'una "crisi de preus" sinó que estem davant d’una "crisi de model agrícola", fruit de les polítiques governamentals que promouen una agricultura i producció intensiva i insostenible. Malgrat aquesta difícil situació, el Consell Agrícola de la Unió Europea del passat 7 de setembre es va mantenir impassible davant la crisi del sector, permetent una alta producció mentre la demanda disminueix amb la consegüent caiguda en picat dels preus de la llet i l'empobriment dels petits productors.

Què volem
Per tot això des de Plataforma Rural i la Coordinadora Europea de la Via Camperola s'insta, en primer lloc, a una regulació del mercat adaptant l'oferta a la demanda, no com ara que es promou un augment de la quota de producció independentment que l'oferta estigui per sota de la mateixa. Una política que bàsicament beneficia a la indústria làctia i a la gran distribució a costa de pagar uns preus cada vegada més baixos als productors.

En segon lloc, es tracta de donar suport a les explotacions petites i mitjanes que estan patint la crisi, no com ara que des de la Unió Europea es fomenta que aquestes abandonin el camp. És necessari reduir la producció en funció del tamany de les explotacions, disminuint-la en les indústries intensives i eximint a les petites. Cal una distribució equilibrada de les explotacions lleteres arreu del territori buscant un equilibri agro-climàtic, i no com ara que es promou el seu trasllat cap als ports marítims importadors de soja per a l'alimentació animal.

I en tercer lloc, és urgent un equilibri entre mètodes de producció i respecte mediambiental. La producció lletera intensiva, a base de soja importada, animals tancats, contaminació de les terres... és un dels principals causants del canvi climàtic. Per tot això, s'ha d’apostar per una producció lletera diversificada i sostenible amb les persones, els animals i el medi ambient.

La crisi lletera ens afecta a totes i a tots perquè és necessari un món rural viu, aliments de qualitat i de proximitat, pagant un preu just al productor. I en un context de crisi social, econòmica i ecològica, això es fa més evident que mai. Estem de mala llet en molts sentits.


*Esther Vivas és autora “Del campo al plato” (Icaria, 2009). Article publicat a La Directa, núm. 153.