Princeses i superherois

Quan un nen diu que no vol jugar amb una nina perquè «és cosa de nenes» tenim un problema. Igual que quan a una nena se la mira malament perquè li agrada jugar a futbol. ¿On queda la llibertat per escollir el que els agrada i el que no? Les expectatives socials i culturals associades a cada sexe acaba determinant massa vegades a què juguen els uns i els altres, de manera que coarta les potencialitats de la criatura.

Vivim en una societat sexista, on si som dones se suposa que hem de pensar, actuar i comportar-nos d’una determinada manera, i si som homes d’una altra. Les criatures no s’escapen d’aquesta catalogació, on un gènere, el masculí, se situa per sobre de l’altre, el femení. Des de la més tendra infància, s’educa a les nenes a ser nenes i als nens a ser nens, com molt bé explica Núria Solsona en el seu recent llibre Ni princeses ni pirates (Eumo Editorial). Ho fa la societat, mitjançant la família i l’escola, però també la publicitat i els mitjans de comunicació. Un de cada tres anuncis de joguines a la televisió, de la campanya de Nadal de l’any passat contenia, segons dades del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, estereotips de gènere, la majoria femenins, en un 57% dels casos, davant d’un 43% de masculins.

Ara, immersos en les compres de reis, és un bon moment per preguntar-nos si amb els nostres regals contribuirem a consolidar aquests desiguals rols de gènere. No és fàcil escapar-se del corrent. Moltes de les botigues de joguines, especialment els grans magatzems, classifiquen els materials segons el sexe. Ens hi trobem unes prestatgeries plenes de cotxes, superherois, dinosaures i robots i unes altres plenes de nines, cuines, tocadors i kits de neteja. Hi ha motos, tricicles i bicicletes, blaus per als uns i roses per a les altres.

Les joguines no són neutres. Les que diuen que són per a nois promouen valors com la força, l’heroïcitat, la competència i la valentia, mentre que les de noies fomenten la bellesa, la maternitat, la docilitat i el treball de tenir cura d’altres. Ens venen nines hipersexualizadas (maquillades, vestides amb roba sexi i talons). El que alguns experts denominen la sexualització precoç de la infància, sobretot entre les nenes, que augmenta la pressió sobre el seu aspecte físic. D’aquesta manera, es construeix la societat masclista del demà. Si, a més a més, la criatura no encaixa en aquests cànons, se la margina i es nega la seva identitat.
UNA EDUCACIÓ INTEGRAL I IGUALITÀRIA

¿Què hi podem fer? La coeducació, impulsada des de l’escola o des de la família, intenta revertir aquesta dinàmica a través de promoure una educació integral, igualitària, inclusiva i solidària, combatent els prejudicis, els estereotips i els contravalors que poden sorgir en el joc. Les joguines no estereotipades, aquelles que requereixen la col·laboració d’altres, les que estimulen el pensament i les que respecten el medi ambient són una bona alternativa. Esperem que els Reis Mags en prenguin bona nota.