Black Friday, 'enganxats' al consum

Finalment ha arribat el Black Friday. Avui, tan aviat com puguem sortirem corrent a un gran centre comercial, entrarem en un portal de compra on line o bé ens aproparem a una avinguda pleníssima de botigues per fer-nos amb alguna "ganga". No podem deixar passar l'oportunitat de comprar barat. Si la desaprofitem és que som tontos. O això sembla dir-nos la publicitat, que des de fa dies ens bombardeja amb l'arribada del Black Friday.

A Estats Units des de fa dècades aquesta data està marcada en vermell al calendari del comerç. La gent gairebé es "mata", literalment, per comprar. El 2011, una dona va arribar a ruixar amb esprai pebre a altres compradors en ple combat per les mercaderies desitjades. A la Gran Bretanya, on aquesta jornada porta anys consolidada, al 2014 ens va deixar escenes semblants: dues persones barallant-se per emportar-se un mateix televisor, allau de gent a terra trepitjada a l'entrada d'un centre comercial, famílies lluitant per obtenir altres objectes cobejats. Fins i tot alguns establiments, tement per la seva seguretat i les dels seus alienats clients, van arribar a sol·licitar la presència de les forces policials.

Vendes i més vendes

Aquí, hem importat el Black Friday fa tan sols uns cinc anys, però ja ha entrat a formar part del nostre calendari anual. De fet, i segons diversos comerços es tracta d'un dels dies amb més vendes de l'any, en alguns el que més. Està clar que el Black Friday ha vingut per quedar-se.

No obstant això, què hi ha darrere d'aquesta celebració? Ens diuen que tots sortirem guanyant: més compres, més barates, més treball. Però l'entusiasme consumista beneficia sobretot a les principals marques, els que produeixen mercaderies a gran escala, en pèssimes condicions laborals, contaminant el medi ambient, competint deslleialment amb el petit comerç ... per finalment vendre'ns un producte "imprescindible" i "al millor preu possible ". Qui ho pot deixar escapar?

Potser ja va sent hora de plantejar-nos que podem "viure millor amb menys", que no necessitem tant com alguns ens volen fer creure i que la felicitat no s'obté a cop de talonari. Potser cosumint com consumim acabarem molt aviat, nosaltres i el planeta, consumits.