Quan és més fàcil comprar una pistola que un tomàquet

Associem els supermercats a abundància de menjar, a lleixes sempre plenes, a un gran ventall de productes... En canvi, els supermercats, encara que no ho sembli a primera vista, poden ser generadors de fam i escassetat d'aliments.

L'exemple per antonomàsia ho tenim als Estats Units als anomenats "deserts alimentaris", comunitats urbanes o rurals on resulta impossible comprar comestibles, tret que vagis a un McDonald's, un Kentucky Fried Chicken o un Burger King. Però, què té a veure tot això amb els supermercats?

Al llarg dels anys 40 i 50, als Estats Units, a mesura que les famílies de classe mitjana i alta es van mudar als nous barris perifèrics i es van consolidar els grans centres comercials, molts supermercats es "van mudar" amb ells, deixant rere de si llocs sense pràcticament menjar. Per què romandre on eren els més pobres, que gastaven pocs diners en aliments i donaven escassos beneficis, si en altres districtes es podia guanyar molt més? La resposta per a la gran distribució, des de Wal-Mart passant per Kroger fins a Safeway, va ser fàcil.

Als Estats Units, es calcula que més de 23 milions de persones viuen en "deserts alimentaris", segons el Departament d'Agricultura d'EUA, zones on no es pot trobar menjar fresc en una milla (1,6 quilòmetres) o més a la rodona. Indianapolis i Oklahoma City encapçalen el rànquing. En altres ciutats com Detroit, la meitat dels seus habitants, 550 mil, pateixen l'esmentada xacra, a Chicago la sofreixen més de 600 mil, un 21% de la seva població, a Nova York, tres milions. Per a tots ells, el lloc més proper on adquirir una cosa per menjar és una cadena fast food o una botiga on a part de tabac i licors poden trobar algunes borses de patates fregides, caramels o begudes amb gas. Es tracta d'un dels majors problemes alimentaris del país.

Molts són els que supliquen a les grans superfícies que tornin allà on fa temps van marxar. Tanmateix, aquestes no són la solució sinó el problema. Els supermercats al seu dia, també aquí -salvant les distàncies, "van envair" els centres de les ciutats, van baixar momentàniament els preus (una gran cadena s'ho pot permetre, en un establiment redueix preus i en un altre els puja, al final els comptes surten iguals), el que va resultar letal per al petit comerç. Van tancar les adrogueries, les botigues de tota la vida... i només va quedar la gran distribució, però quan a aquesta no li van sortir els comptes va desmuntar el "cobert" i va marxar. Ara, a moltes zones pobres, urbanes i rurals, nord-americans no queden ni supermercats, ni botigues de queviures, ni menjar fresc.

Apartheid alimentari

Són barris on viu gent pobra, sense recursos, persones grans... qui no poden agafar el cotxe i anar a comprar a la gran superfície, senzillament perquè no tenen cotxe. Un altre element que els defineix és que són barris habitats majoritàriament per persones de color. I per això alguns autors parlen d'"apartheid alimentari" o "segregació alimentària", on les desigualtats socials i racials estipulen què mengen uns i d'altres. Un exemple: si dividim la ciutat d'Oakland, a Califòrnia, entre la plana, lloc de residència de la gent més pobra i de color, i els turons, on es troben aquells amb més poder adquisitiu, observem que a la plana hi ha un supermercat per cada 93 mil habitants, mentre que als turons n'hi ha un per cada 13 mil. Una dada més: el nombre de licoreries és inversament proporcional. La billetera i el color de la pell determina l'accés o no al menjar. Com deia l'activista alimentari californià Brahm Ahmadi: "Avui, en moltes comunitats urbanes on habita gent de color, és més fàcil comprar una arma de foc que un tomàquet fresc.

Però no només es tracta de menjar o no menjar sinó de la qualitat del menjar. I per això els "deserts alimentaris" comporten també problemes de salut a aquells que els sofreixen. La dificultat per accedir a aliments frescos genera majors nivells d'obesitat, diabetis i malalties del cor, segons el Departament d'Agricultura d'EUA. A South Los Angeles, residencia de les comunitats amb menys ingressos i les minories ètniques, 1,3 milions d'habitants, amb dificultats per accedir a menjar, el percentatge de persones amb obesitat és tres vegades i mig superior al qual pateixen qui habiten en el ric West Los Angeles i el nombre d'adults diagnosticats amb diabetis és dues vegades i mig més elevat, com analitza un informe de l'organització The Community Health Council. A menys diners, menys i mal menjar, menys i mala salut.

De 'deserts' i 'oasis'

El concepte de "deserts alimentaris" no complau tot el món. Diversos activistes han criticat el seu ús assenyalant que un desert és un fenomen natural, mentre que la privació de menjar no té res de natural ni accidental, sinó que és conseqüència d'unes determinades polítiques que exclouen els aliments frescos i saludables d'aquestes comunitats. Així mateix, parlar de "deserts alimentaris", segons els crítics, distreu de les seves causes reals, les desigualtats socials, i impedeix de visibilizar les alternatives que estan emergint a molts d'aquests llocs.

De fet, i prenent la metàfora del "desert", encara que generi debat, en el seu si trobem alguns "oasis"... que van a més. Davant de les dificultats per trobar menjar, veïnes i veïns s'han posat a treballar junts per dinamitzar l'economia local, crear horts urbans, organitzar mercats pagesos, promoure grups i cooperatives de consum. Un cas és el de People's Grocery a Oakland que va impulsar, entre altres iniciatives, un "mercat sobre rodes" per portar menjar fresc als barris sense accés a la mateixa, l'èxit de l'experiència va fer que aquesta es repliqués en altres ciutats.

Ara, quan alguns criden al "retorn dels supermercats" per aconseguir aliments als barris més pobres, i hi ha cadenes que es proposen de tornar, d'altres es pregunten si la història no es repetirà. A la ciutat d'Oakland, uns 150 petits comerços van haver de tancar les seves portes després de l'arribada dels supermercats. Actualment, amb el desenvolupament d'alternatives a la gran distribució, davant de la seva absència, hi ha qui es planteja si la seva tornada no acabarà, com ja va fer en el passat, amb aquestes noves experiències d'agricultura, comerç i consum local. Una qüestió que no és fútil.

Altres experiències emergeixen, en canvi, per part de qui menys l'esperes. Qui diria que l'actor Wendell Pierce, que va representar un dels personatges més entranyables de la sèrie Treme, el trombonista Antoine Batiste, i també el detectiu d'homicidis Bunk Moreland, company de l'indomable McNulty, a The Wire, seria un dels promotors de l'obertura de diversos supermercats en diferents "deserts alimentaris" de la seva ciutat natal Louisiana, a Nova Orleans? El seu objectiu: proveir, a través de la de nou creada cadena Sterling Farms Fresh Food, d'aliments sans, frescos i saludables, especialment fruita i verdura, a qui menys tenen.

I, a Europa?

Els deserts alimentaris són també una realitat a Europa. Alguns dels casos més documentats es troben a la Gran Bretanya, on una investigació duta a terme per l'Harper Adams University va posar de manifest com moltes àrees del país s'havien convertit en deserts alimentaris en els últims anys, amb el consegüent impacte negatiu en la dieta i la salut dels seus habitants. Segons l'esmentat estudi, a escala nacional, entre els anys 2001 i 2007 s'havien tancat el 29% dels petits comerços de comestibles, deixant molts barris sense llocs propers on comprar menjar fresc. Un problema especialment important per a aquelles persones amb mobilitat reduïda, persones grans, sense vehicle i pocs ingressos. Com indiquen els autors de la investigació, en un país on es calcula que l'any 2060 hi haurà set milions de persones amb edats compreses entre els 65 i 74 anys i gairebé tres milions amb més de 85 aquesta problemàtica no farà sinó aguditzar-se.

En l'Estat espanyol, la implantació de la gran distribució té algunes característiques pròpies, diferents del món anglosaxó, amb una major presència dels supermercats en els centres de les ciutats. De tal manera, que està per veure si els "deserts alimentaris" acabaran sent una realitat també aquí. Alguns estudis, duts a terme fins al moment, tanmateix, indiquen que determinades zones, especialment rurals, poden ser qualificades com a tals ja que "l'índex de densitat comercial per habitant elaborat confirma l'existència de territoris rurals amb escassa o nul·la existència de comerços d'alimentació". Així mateix, els esmentats treballs constaten les dificultats metodològiques en la seva realització i la compilació de dades. Més enllà, la crisi econòmica acosta sense cap dubte cada vegada més persones a una situació de pobresa, amb les consegüents dificultats per fer front al pagament de l'habitatge, l'energia i el menjar.

Pel que s'ha vist, els "deserts alimentaris" són, ni més ni menys, altra de les conseqüències de supeditar l'alimentació als interessos de les grans empreses, ja siguin supermercats, agroindústria, etc. Quan en la valoració del menjar només compte l'aspecte econòmic, la capacitat adquisitiva del consumidor és l'única que determina si aquest s'alimentarà o no. I per això sense diners, no es menja... i els supermercats són els primers en portar aquesta màxima a la pràctica.

Esther Vivas


 *Article publicat a Publico.es el 07/01/2015