El costat fosc del menú de Nadal

La meva mare em truca per telèfon. "Ja tenim menú per aquestes festes nadalenques", anuncia. Al costat dels clàssics, a Catalunya, com la sopa de galets, versió vegetariana en el meu cas, i els canalons, amb i sense carn per a tota la família, em diu que "l'amanida de pinya no fallarà". Així succeirà també en molts altres llars aquests propers dies. En el bacallà amb coliflor típic del Nadal gallec o els cargols a la muntanyesa de Cantàbria s'hi sumaran la pinya arribada de Costa Rica i els llagostins de l'Equador.

El menú de Nadal s'ha globalitzat. Si abans, els nostres plats tradicionals estaven lligats al que ens donava la terra, d'aquí que la gastronomia de cada un dels territoris de l'Estat tingui els seus propis matisos, en l'actualitat els aliments viatgers, en festes nadalenques i els 365 dies a l'any , han "inundat" les cuines.

Incorporar aliments foranis a la dieta no té res de dolent, al contrari. El problema, al meu entendre, resideix en tant que la integració d'aquests plats al menú respon més als interessos d'un grapat de multinacionals del sector, que aconsegueixen aquests productes a un preu extremadament baix a partir de l'explotació laboral i mediambiental, que al nostre afany per la diversitat culinària.

El cas de la pinya i els llagostins abans esmentats no deixa cap dubte. La major part de la pinya que anem a consumir aquests dies de festa ens arriba de Costa Rica. En concret, tres quartes parts de les que es comercialitzen a Europa procedeixen d'aquest país, que ha doblat la seva producció en tan sols quinze anys, en mans de dos grans multinacionals nord-americanes Del Monte i Dole. Darrere del tan "preuat" fruit, però, s'hi amaga un rastre d'explotació laboral i contaminació mediambiental.

Molts dels seus treballadors, entre un 60% i un 90% en funció de la regió, són immigrants nicaragüencs, la majoria sense papers, que treballen entre sis o set dies a la setmana, 12 hores diàries, per salaris de misèria que amb prou feines els donen per sobreviure. Els casos de contaminació per inhalació de substàncies tòxiques aplicades a les plantacions són freqüents i la persecució sindical una constant.

Es calcula que el cultiu intensiu de pinya necessita fins a 20 quilos de pesticides per hectàrea, amb la consegüent esterilització del sòl, pèrdua de biodiversitat i impacte en la salut humana. Es tracta d'agrotòxics legals a Costa Rica però d'allò més controvertits a escala mundial, com indica l'excel·lent documental Pinyes: el preu ocult de la fruita tropical de la periodista Felicity Lawrence. Com conclou el film: "Com menys paga el consumidor a Europa, més gran és el preu que ha de pagar Costa Rica".

Amb els llagostins "nadalencs", arribats de països tropicals com Equador, Hondures, Tailàndia o Vietnam, es repeteix la història. La seva captura en alta mar, utilitzant tècniques d'arrossegament, acaba amb els fons marins i el seu "cultiu" a piscifactories provoca la desforestació de boscos, contaminació d'aqüífers i desaparició d'ecosistemes costaners d'alt valor com són els manglars. La seva producció, així mateix, inclou l'ús sistemàtic de productes químics i antibiòtics, per garantir un "aspecte immillorable", com ens ho explica el vídeo d'Ecologistes en Acció: Llagostins fora del plat. Nosaltres, els mengem alegrement.

Els aliments quilomètrics però no apareixen només a la taula per Nadal, durant tot l'any molts productes d'aquí són substituïts per uns altres de "viatgers" amb llargues distàncies a l'esquena: taronges de Sud-àfrica, cigrons del Marroc, pomes de Xile, espàrrecs del Perú. I el mateix els passa als països del Sud amb mercats saturats per aliments subvencionats de multinacionals europees o nord-americanes. Per què? La deslocalització agroalimentària, promoguda per les grans empreses del sector en recerca d'uns costos de producció molt baixos a costa d'explotar drets laborals i mediambientals, i unes subvencions agràries, com la PAC i la Farm Bill, en mans de l'agroindústria ho expliquen.

Per Nadal, nosaltres escollim si hi ha justícia o no en el plat.

Esther Vivas



Público 23/12 /2014