Fòrum Social Mundial, l’hora de la veritat

La crisi sistèmica del capitalisme amb les seves múltiples facetes, financera, energètica, social, ecològica, alimentària... i la seva incapacitat per garantir una vida digna a la major part de la humanitat i un respecte al medi ambient ha marcat de ple la 9a edició del Fòrum Social Mundial (FSM). Un context que posa de relleu la necessitat urgent de plantejar alternatives radicals, en el sentit d’anar a l’arrel dels problemes, i emancipatòries al sistema capitalista.

L’impacte de la crisi obliga a aprofundir en la crítica i a mobilitzar a favor d’unes propostes que posin en el centre de la política i de l’economia a les persones i a l’ecosistema. Les alternatives sorgides en el marc del FSM apunten en aquesta direcció: garantir la sobirania alimentària i energètica; nacionalitzar la banca sense indemnització i sota control social; retirada immediata de les tropes d’ocupació i desmantellament de les bases militars estrangeres; reducció del temps de treball sense disminució del salari; dret a la terra i a una educació i a una sanitat pública, entre d’altres.

Quinze anys després de l’alçament zapatista a Chiapas i a gairebé deu de l’eclosió d’aquest nou internacionalisme de les resistències a Seattle, s’ha evidenciat la necessitat d’anar més enllà en els debats estratègics i repensar la relació entre l’acció política i l’acció social. En la mesura en que les resistències a la globalització trobaven dificultats front l’avenç de les polítiques neoliberals, en que el creixement lineal del moviment s’esvaïa, en que es plantejaven nous reptes davant el canviant context polític i econòmic, com senyalava el filòsof francès Daniel Bensaïd, s’ha donat en aquests darrers anys un retorn de la "qüestió política". Així ha quedat reflectit en aquesta edició del FSM.
Notes

*Article aparegut a Público, 01/02/09.