Mercadona , supermercats de confiança ?

Mercadona no és només una cadena de supermercats , és molt més . Mercadona significa poder . I al capdavant , el seu fundador i president Juan Roig . No obstant això , més enllà de la imatge d'empresa familiar , que crea ocupació en temps de crisi , que té cura dels seus treballadors , la seva rebotiga amaga una realitat poc coneguda , i encara menys publicitada : finançament partidista , explotació laboral , desaparició del petit comerç , ofec de la pagesia , aliments quilomètrics . Aquesta és l'altra cara de Mercadona .

Ni la crisi ha estat impediment perquè Juan Roig , un home fet a si mateix - com li agrada presentar-se, s'hagi convertit en la segona fortuna de l'Estat espanyol , segons la revista Forbes , amb un total de 5.800 milions d'euros a la butxaca . Ni més ni menys . Un patrimoni que atribueix a la " cultura de l'esforç " , a la qual acostuma a apel · lar . La seva recepta per sortir de la crisi és senzilla , només es tracta d'una qüestió d'esforç : "La crisi durarà més o menys anys depenent de si canviem la nostra actitud i pensem més en els nostres deures i menys en els nostres drets" . Acceptar la reforma laboral , imagino , ha de formar part d'aquest esforç .

Mercadona ha sabut treure com cap altre supermercat partit de la crisi . Des de 2008 , els seus guanys han augmentat un 58% , consolidant-se com el número u de la gran distribució alimentària . El 2012 , les seves vendes anuals van ser de 19 mil milions d'euros , més del doble que el seu seguidor directe Carrefour . I la seva quota de mercat : 21% , pràcticament la mateixa que sumen junts Carrefour , Dia i Eroski , segons dades de Kantar Worldpanel . La seva "recepta màgica " ? Segons l'empresa : sempre preus baixos , comerç de proximitat , etc . No obstant això, hi ha una part de la " recepta " que sol " oblidar" .

Juan Roig compareixia , aquesta mateixa setmana , a l'Audiència Nacional pels ' papers' de Bárcenas , la " presumpta " comptabilitat B del Partit Popular ( PP ) . Uns ' papers' que assenyalen al magnat dels supermercats i apunten a suposades donacions de Mercadona al PP per valor de 240 mil euros . Juan Roig , davant el jutge Pablo Ruz , ho va negar tot . Encara que, va admetre donatius a la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials ( FAES ) , l'expresident José María Aznar , per un valor total de cent mil euros el 2005 i 2012 , i una altra de quantitat similar a la la fundació Dones per Àfrica , de l'exvicepresidenta del Govern pel PSOE María Teresa Fernández de la Vega . Així , tots contents . Juan Roig va declarar , també , haver-se reunit "cinc o sis vegades" amb el president del Govern Mariano Rajoy . No en va, segons una enquesta d'Ipsos , 2013 , es tracta del tercer empresari més influent , darrere d'Emilio Botín i Amancio Ortega .

model alemany

Mercadona ha fet sempre gala de contractes estables , salaris per sobre de la mitjana del sector , formació i aposta per la conciliació entre la vida familiar i laboral . No obstant això , el mateix The Wall Street Journal lloava el "model alemany " de l'empresa i el considerava la clau del seu èxit : condicions de treball flexibles i salaris lligats a la productivitat . El que no sembla el més adequat per conciliar la vida personal amb la feina ni el millor per a una remuneració estable . De fet , el mateix Juan Roig , com a president de l'Institut de l'Empresa Familiar , que agrupa un centenar d'empreses líders en el seu sector , ha exigit reiteradament la "necessària " flexibilització del mercat laboral , la reducció del cost de l'acomiadament , el retard de l'edat de jubilació als 67 anys , el trasllat dels festius entre setmana als dilluns per tal d'evitar " els ponts" i la desvinculació de la pujada salarial a l'augment de l'IPC . Tot clar , pensant en els treballadors .

Les denúncies a Mercadona per abusos laborals són múltiples i vénen de lluny : acomiadaments improcedents , política antisindical , pressió extrema sobre la plantilla , dificultats per obtenir la baixa , assetjament. El 2006 , va començar un llarg conflicte al Centre Logístic de Sant Sadurní d'Anoia , encarregat del proveïment dels supermercats de Catalunya, Aragó i Castelló , quan diversos mossos de magatzem van començar un procés d'autoorganització davant de les embestides de l'empresa amb el suport del sindicat CNT . La resposta de Mercadona no es va fer esperar : tres treballadors al carrer . Això va desencadenar una llarga vaga de març a setembre de 2006 . Molts altres són els casos que es podrien explicar. Només afegirem un més : el de Francisco Enríquez , set anys en un Mercadona a Màlaga , acomiadat a l'octubre de 2013 després de ser elegit delegat sindical de CGT . Sovint , la realitat desmenteix el màrqueting .

adéu fruiters

La desaparició del petit comerç és un altre dels " danys col · laterals" de la proliferació dels supermercats . Encara que des de Mercadona afirmen que allà on s'instal · la un dels seus establiments es desenvolupen diverses botigues al seu voltant. No obstant això , jo diria que s'instal · len molt al seu pesar . I no es tracta de qualsevol botiga sinó de fruiteries que aprofiten l'insípid i envasament del producte fresc que ven Mercadona per oferir una alternativa als clients de la cadena . El mateix Juan Roig ho deixava clar en afirmar que al voltant de cada Mercadona " no hi ha cap colmado però hi ha vuit fruiteries " . I afegia : "Sense anar a Harvard sinó a ' Harvacete ', els fruiters són més llestos que nosaltres " . Quin és el seu objectiu ara ? Ni colmados ni fruiteries als voltants de Mercadona . L'empresa va llançar , a finals de 2013 , una nova estratègia per vendre directament productes frescos .

Camperols , ramaders i proveïdors tampoc estan molt satisfets amb Mercadona . Sindicats agraris com COAG han denunciat diverses vegades com el procés de concentració dels supermercats en poques mans afavoreix el seu enriquiment a costa de la reducció d'ingressos dels agricultors i ramaders . Al juny de 2013 , camperols canaris concentrats a les portes d'un Mercadona a Las Palmas de Gran Canària van regalar vuit tones de patates per denunciar els preus de misèria que els pagava el supermercat , per sota de la despesa de producció . Segons COAG Canàries , les grans cadenes de distribució entren en " guerres de preus" per guanyar quota de mercat i això " ho paguen els que estan al principi de la cadena" .

No es tracta d'un cas puntual . Les Uniones Agrarias i l'Associació Sectorial de Criadors Avícoles de Galícia van denunciar , a l'agost de 2013, davant del Consello Galego da Competencia com set supermercats venien el pollastre per sota del cost de producció i pràcticament al mateix preu . La Uniones Agrarias acusava directament a Mercadona de "liderar " el pacte de preus : "Si Mercadona varia 10 cèntims el preu , les altres superfícies no trigaran a fer-ho" . El que posa en una situació " molt difícil" , afegien , a les gairebé 800 granges existents a Galícia . Juan Roig diu que Mercadona vol " dignificar la feina de l'agricultor , pescador i ramader del nostre país" i defensa que " ramaders i agricultors han de guanyar diners " . Les paraules , però, es queden en paper mullat .

aliments quilomètrics

Els aliments a Mercadona , d'on vénen ? Un informe d'Amics de la Terra assenyala que si els aliments que comprem portessin un comptador , la mitjana de quilòmetres recorreguts abans d'arribar al nostre plat seria de 5.000 . Mercadona, la cadena de supermercats , no ha de ser una excepció . El sindicat COAG va denunciar , el març de 2009 , l'acord entre Mercadona i l'empresa portuguesa Sovena , el principal accionista és un dels gendres de Juan Roig , per plantar oliveres i produir oli d'oliva a Portugal i el nord del Magrib , deslocalitzant la producció .

I és que ni la famosa orxata valenciana sembla ser ja de València . La Unió de Llauradors va destapar , l'abril de 2013, que l' orxata comercialitzada a Mercadona no portava el distintiu de Denominació d'Origen amb la qual cosa , molt probablement, la xufa original venia d'Àfrica , amb la consegüent explotació laboral dels seus productors i l'impacte mediambiental d'aquests aliments " viatgers" . Mercadona ho va negar , però no va passar a etiquetar els seus productes amb aquesta denominació , com sí que ho fan altres supermercats , per tant l'origen de la xufa és desconegut. Així mateix, s'han detectat , també , a Mercadona taronges etiquetades com valencianes però amb origen a Argentina , carabasses de Panamà , peix congelat africà o d'Amèrica del Sud , així com d'altres productes amb molts quilòmetres a l'esquena.

Mercadona inverteix milers d'euros en cuidar la seva imatge . " Supermercats de confiança" , ens diu . Esteu segurs?

Article publicat a Público