El bonobo i els deu manaments

(Versió extesa a 3500 caràcters de l'article publicat a "El Punt Avui" el 06-Sep-16)
Malauradament, tenim molts motius pel descoratjament: corrupció, nepotisme, egoisme, tràfic d’influències i un llarg etcètera d’altres mostres d’insolidaritat. Tants, que hom es podria arribar a preguntar si els preceptes en els quals hem sigut educats: estimar a l’altri, preocupar-se pel bé comú, generositat, compliment amb les obligacions i les normes, etc... no podrien ser part d’un sofisticat muntatge per tal d’induir a la majoria de la població a comportar-se de forma que sigui més fàcil de controlar. I que les normes socials constituïssin un veritable opi del poble, afavorint societats estructurades i funcionals, però amb la fe dels manyacs, mentre uns pocs se’n beneficien de forma injusta i desproporcionada. Afortunadament, contra aquest germen de sospita, ens arriba un antídot extremadament poderós de la ma dels simis, dels quals, evolutivament parlant, només ens hem separat fa uns instants.
 
Efectivament, Frans de Waal, a “El Bonobo y los diez mandamientos” (Ed. Tusquets), ens parla de com els simis viuen i s’interrelacionen. Prefereixen buscar recompensa per ells i pels altres, en comptes de només per a ells. Recorden i retornen els favors rebuts. Estan disposats a obrir la porta d’accés al menjar a un company, fins i tot si això significa que en tindran menys ells. S’indignen davant de les injustícies. No volen rebre aliments fins que els seus amics i familiars en reben també. Es rescaten mútuament de l’atac dels depredadors. Consolen companys que pateixen. Adopten infants que han perdut la mare. Tenen cura dels companys malalts i els trasbalsa la mort d’un ésser estimat. Tenen amics i en lamenten la seva mort. En definitiva, als grups en els quals viuen els simis, les manifestacions d’afecte i de tenir cura els uns dels altres són constants.
 
Tots aquests comportaments serien doncs el que estan programats per a fer espontàniament. I, per proximitat evolutiva, també nosaltres, fins al punt que experiments amb imatges neuronals mostren com el nostre primer impuls és altruista. Així, el nostre comportament social emanaria d’aquesta pulsió profunda, i lleis i religions no serien les fonts generatrius de l’ordre i estructura socials, i el que ens separaria del caos i la barbàrie, sinó que serien codificacions “prêt à porter” del que ja estem naturalment inclinats a fer d’una forma molt més profunda, immutable i primordial. Encara més, a aquests comportaments socials no s’hi ha arribat per accident. A la natura, la vida en grup dels simis afavoreix les perspectives de supervivència dels seus integrants i així, aquells que saben viure en grup, es veuen selectivament afavorits. El grup afavoreix la supervivència i, per tant, els codis de conducta que afavoreixen la pervivència, cohesió i durabilitat dels grups (afecte, generositat, compartir, ...), es veuen recíprocament afavorits, en una espiral virtuosa.
 
Els comportaments socials positius en els quals hem sigut educats, emanen de la nostra natura més profunda, fins al punt que quan ajudem als altres se’ns activen les parts del cervell associades amb recompensa. Un cop més, el que ens fa sentir bé, és bo per a nosaltres, i fer el que és bo per a nosaltres, ens fa sentir bé. No obstant, també un cop més, aquesta convivència virtuosa no és de franc, sinó que només s’obté i es manté si es du a terme una repressió i eliminació constant de les conductes asocials, que en els casos més lleugers erosionen la paciència i la confiança dels membres d’una societat, i en els més greus, poden acabar podrint-la i desintegrant-la, com és el cas dels estats fallits que veiem al nostre món. Els fonaments són doncs immillorables i innats. És feina de tots tenir-ne cura activa per tal d’assegurar-ne la seva supervivència.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article